27 d’agost, 2008

Comptant de cinc en cinc


Sempre que veia un grup nombrós d'allò que fóra, li agradava saber-ne el nombre d'unitats que el composaven. Potser era la conseqüència d'haver-se acostumat de ben menut a comptar les ovelles que pasturava.

Comptava el nombre de músics que composaven les bandes de música de la Festa major, la quantitat de feligresos que desfilaven a la processó del Corpus, o les rajoles arrenglerades al terra d'una habitació.

Influenciat pel seu costum, una nit xafogosa, vaig intentar comptar de cinc en cinc les estrelles que emplenaven el cel, ... i no me'n vaig sortir

Avui, al anar a la feina ho he tornat a fer, tenia la curiositat per saber quants xiclets empastifats a la vorera separen casa meua de la feina. Duia 3870 quan m'he trobat un conegut i m’he vist obligat a posposar el meu repte per una altra ocasió.

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

t'has buscat una feinada.
Sabies que el nostre cervell no comença a comptar fins a 6?

Es veu que per a quantitats inferiors no ens cal comptar; amb una simple mirada sabem si hi ha 2, 3, 4 o 5 objectes. Si n'hi ha més, els hem de comptar.

ximo ha dit...

Per 8 minits. M'has xafat la guitarra. Ho tenia a la punta de la llengua. Pero jo havia sentit dir que nomes era fins 4, i era a partir de 5 quant calia comptar.

rebaixes ha dit...

El meu pare quan unenfada deia que comtessis fins a cent, si no passava altra vegada i així fins que ja un no es recorda de que està enfadat.Tractant de nombres o números que no sé ben bé com és diu, jo comto les escales de casa fins pujar al segon pis i n'hi han
trenta dos i de vegades m'equivoco... També tinc una dèria de fer travesses amb les matrícules dels cotxes. Proveu-ho si no és vostra dèria, 15,14,13,12i si podeu més amunt i avall, és fantàstic nofalla quasi mai, això si, sumant,restant,multiplicant i div.... Potser és tant diver. com contar com vosaltres... i ús diré que aquí no va de broma, avui!!!
Ximo, no se el peu que calces, no era terra fangosa el que has trepitxat sin rajoleta. Gràcies per la visita. Anton.

bajoqueta ha dit...

Com esteu a les terres de l'Ebre eh! No podeu anar passejant pel carrer amb normalitat? jajaja.
Bueno ho confesso... jo abans quan anava a l'insti, contava les passes des de Roquetes fins a Ferreries... ara ho he deixat :)