Sis planxes de metacrilat dormen, inútils, oblidades en un racó de qualsevol magatzem municipal omplint-se de pols, fins que els ressorts de la democràcia s'activen i els operaris amb rutinària habilitat les preparen per ser les estrelles de la jornada. Durant dotze hores les urnes són el melic del món. Els ciutadans diuen la seua: la il·lusió, l'esperança, el rebuig, el desencís, la desesperació o la rabia es colen per la reixeta per omplir la panxa transparent de l'andròmina, i quan aquesta, en acabar la jornada digui la seua, el resultat ja és inapel·lable.
Parlen paperetes i callen barbes, hauria de ser el resum de la jornada d'ahir. Però com sempre, no es així. Després d'un procés electoral les llengües es desfermen i cadascú parla de la fira segons li ha anat.
A guanyadors i perdedors, enhorabona. El joc democràtic és justament això.
Parlen paperetes i callen barbes, hauria de ser el resum de la jornada d'ahir. Però com sempre, no es així. Després d'un procés electoral les llengües es desfermen i cadascú parla de la fira segons li ha anat.
A guanyadors i perdedors, enhorabona. El joc democràtic és justament això.
5 comentaris:
Lo de les barbes, com és obvi, deu anar per Sabaté i Roig, per exemple, no ?
Anònim, lo de les barbes, va per la dita catalana: Parlen papers i callen barbes.
En quan a la obvietat, ho serà per tu.
La llàstima és que realment és un JOC d'il.lusió (de màgia) i diria que fins i tot juguen amb les cartes marcades.
Anònim, si no t'agrada el joc no hi jugues. Ningú t'obliga a fer-ho.
(Que per cert és lo que tu fas, no jugar-hi, oi?)
Caram! vaig passar per Roquetes, l'endemà de la 2 de Viladrich, i en veient les fotografies del kaiser de PxC poc que m'afigurava el resultat!
Me n'alegro del bon resultat dels "meus", però.
Publica un comentari a l'entrada