Ja havia comentat en un altre post, que el divendres 6 de maig presentàvem la nostra novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses a Blanes. Tot ha estat possible gràcies al desig i la insistència de la Montse Medalla, companya en aquesta aventura literària, de fer realitat una presentació del llibre al seu poble.
Com coautor estic content del resultat de la presentació i posterior signatura d'exemplars de la novel·la "Il·lusions i incerteses" i del recull de gènere negre "Un riu de crims". La presentació de l’acte va anar a càrrec de la Gemma Ciuró, directora de la Biblioteca Comarcal de Blanes; l'editor Francesc Sánchez (March editor) va parlar de la col·lecció "Paraula ebrenca" i dels llibres Il·lusions i incerteses, L'arbreda ebrenca i Un riu de crims; va presentar la novel·la l’escriptor blanenc Joan Adell i vam parlar d’Il·lusions i incerteses la Maria Lluïsa Gascón, la Montse Medalla i jo mateix.
Des del moment que es va plantejar aquesta presentació, vaig tenir clar que jo hi seria a Blanes, per dos motius: l'un era fer-li costat a la Montse Medalla i l'altre era retrocedir més de trenta anys per posar-li paisatge i rostres al perfil d'una costa que sols coneixia, i coneixia bé, des de la banda de mar.
Ha estat una visita curta, on la mar i el cel ens han mostrat un dels seus molts rostres i no pas el més desitjat des de la vessant turística, però ha merescut la pena. Unes fotos i uns quants fulls del meu bloc de notes és un bon balanç...
Com coautor estic content del resultat de la presentació i posterior signatura d'exemplars de la novel·la "Il·lusions i incerteses" i del recull de gènere negre "Un riu de crims". La presentació de l’acte va anar a càrrec de la Gemma Ciuró, directora de la Biblioteca Comarcal de Blanes; l'editor Francesc Sánchez (March editor) va parlar de la col·lecció "Paraula ebrenca" i dels llibres Il·lusions i incerteses, L'arbreda ebrenca i Un riu de crims; va presentar la novel·la l’escriptor blanenc Joan Adell i vam parlar d’Il·lusions i incerteses la Maria Lluïsa Gascón, la Montse Medalla i jo mateix.
Des del moment que es va plantejar aquesta presentació, vaig tenir clar que jo hi seria a Blanes, per dos motius: l'un era fer-li costat a la Montse Medalla i l'altre era retrocedir més de trenta anys per posar-li paisatge i rostres al perfil d'una costa que sols coneixia, i coneixia bé, des de la banda de mar.
Ha estat una visita curta, on la mar i el cel ens han mostrat un dels seus molts rostres i no pas el més desitjat des de la vessant turística, però ha merescut la pena. Unes fotos i uns quants fulls del meu bloc de notes és un bon balanç...
2 comentaris:
Dissabte ens hauria agradat exercir d'amfitrions, però teníem una visita pendent al nou domicili d'un dels nostres fills, que "ha emigrat" a Sant Miquel de Fluvià! Tant de bo que ho haguessiu passat d'allò més bé, malgrat el temps, una mica borrós! Una abraçada!
Montse, moltes gràcies per tot. A pesar del mal temps i del poc temps de que disposàvem vam gaudir de l'estada intensament. Pot ser si que ja som una mica "blanencs de l'Ebre"
Publica un comentari a l'entrada