Cafè. Una tassa de cafè, plena a vessar de cafè descafeïnat, s’avorreix escoltant el colpejar d’uns dits sobre l’atrotinat teclat de l’ordinador.
Fora, els crits i el córrer desbocat escales amunt dels xiquets del veïnat emmudeixen al mateix Roy Orbison que acaricia l’aire amb Pretty Woman. De l’altra banda del barandat venen veus de l’enèsima discussió, a crit pelat, del programa televisiu de torn. Al carrer un petard i un culé matiner esclaten amb alegria per una victòria que encara no s’ha produït, mentre els cotxes en doble fila s’amunteguen esperant als alumnes de l’acadèmia del davant de casa. Al taller mecànic de la cantonada, intenten redreçar la ferralla a cop de mall. Una dona escridassa al fill per una caçadora estripada, mentre per la finestra es veu a Venus brillant al mig d’un cel blau que ja enfosqueix.
Es beu el darrer glop de cafè, que ja és fred i Roy Orbison no desespera, i insisteix amb Devil doll. L’escala ja és en silenci, i al carrer els cotxes han desaparegut carregats d’alumnes. De més enllà del barandat sols arriba el silenci, i a la cantonada, es disposen a baixar la persiana metàl·lica del taller. Venus que segueix brillant al mig d’un cel enfosquit, espera a la Lluna per anar-se’n de gresca.
Cafè. Una tassa de cafè, buida de cafè descafeïnat, espera impacient un raig d’aigua que la netege, al damunt de tot d’una pila de plats que omplen la pica, mentre unes tecles atrotinades s’esmeleguen a cada embranzida d’uns dits nerviosos que no sembla que vulguin aturar-se mai.
El terrabastall amb que havia conviscut tota la tarda s’ha transmutat en silenci total, i la claredat del dia ha donat pas a una foscor immensa únicament trencada per la lluminositat de la pantalla de l’ordinador. Fins i tot Roy Orbison ha callat.
Mira al seu voltant, i sols troba la casa buida i bruta. No hi ha ningú. Solament ell i una pantalla que el connecta a un món virtual...
Fora, els crits i el córrer desbocat escales amunt dels xiquets del veïnat emmudeixen al mateix Roy Orbison que acaricia l’aire amb Pretty Woman. De l’altra banda del barandat venen veus de l’enèsima discussió, a crit pelat, del programa televisiu de torn. Al carrer un petard i un culé matiner esclaten amb alegria per una victòria que encara no s’ha produït, mentre els cotxes en doble fila s’amunteguen esperant als alumnes de l’acadèmia del davant de casa. Al taller mecànic de la cantonada, intenten redreçar la ferralla a cop de mall. Una dona escridassa al fill per una caçadora estripada, mentre per la finestra es veu a Venus brillant al mig d’un cel blau que ja enfosqueix.
Es beu el darrer glop de cafè, que ja és fred i Roy Orbison no desespera, i insisteix amb Devil doll. L’escala ja és en silenci, i al carrer els cotxes han desaparegut carregats d’alumnes. De més enllà del barandat sols arriba el silenci, i a la cantonada, es disposen a baixar la persiana metàl·lica del taller. Venus que segueix brillant al mig d’un cel enfosquit, espera a la Lluna per anar-se’n de gresca.
Cafè. Una tassa de cafè, buida de cafè descafeïnat, espera impacient un raig d’aigua que la netege, al damunt de tot d’una pila de plats que omplen la pica, mentre unes tecles atrotinades s’esmeleguen a cada embranzida d’uns dits nerviosos que no sembla que vulguin aturar-se mai.
El terrabastall amb que havia conviscut tota la tarda s’ha transmutat en silenci total, i la claredat del dia ha donat pas a una foscor immensa únicament trencada per la lluminositat de la pantalla de l’ordinador. Fins i tot Roy Orbison ha callat.
Mira al seu voltant, i sols troba la casa buida i bruta. No hi ha ningú. Solament ell i una pantalla que el connecta a un món virtual...
1 comentari:
hello i like your blog and i welcome you to help me make money at www.website.ws/abdohaji its free and easy!
Publica un comentari a l'entrada