La ploma, amb tenacitat, va forçant la mà tremolosa a descriure girs i giragonses que transformen el paper llardós d'embolcallar l'entrepà de tonyina, en un manuscrit indescriptible.
El mots arrenglerats, s'assemblen a processons inacabables de gargots inintel·ligibles, parits per cervells poc traçuts, o minvats pel pas del temps, com el meu...
La mà, que no és conscient de les accions de la ploma es deixa portar, no sense petits brins de resistència que no van enlloc. La mà, deia, accepta les ordes de la ploma i de mica en mica va emplenant-ho tot de paraules buides, fofes, sense sentit...
El mots arrenglerats, s'assemblen a processons inacabables de gargots inintel·ligibles, parits per cervells poc traçuts, o minvats pel pas del temps, com el meu...
La mà, que no és conscient de les accions de la ploma es deixa portar, no sense petits brins de resistència que no van enlloc. La mà, deia, accepta les ordes de la ploma i de mica en mica va emplenant-ho tot de paraules buides, fofes, sense sentit...
2 comentaris:
M'agrada molt escriure amb ploma. Normalment pel plaer mateix de l'escriptura; el xiuxiueg raspós del metall acariciant el paper, el dessagnament suau de la tinta mentre els símbols es van perfilant, el fetitxisme immanent amb el propi objecte.
A més a més faig molt més bona lletra, que vol dir que gairebé es pot llegir. Per altra banda, per desgràcia no disposo de gaire temps per poder gaudir d'aquest plaer i normalment cada cop que vull escriure he de posar tinta nova...
M'agrada moltíssim aquest escrit... Mana la ploma. Els textos són amagats dins d'ella :-)
Publica un comentari a l'entrada