22 de juny, 2009

Kafka a la platja


La novel·la de Murakami, en principi desconcerta, una sèrie de fets aparentment sense cap relació acaben resultant ser els diferents fils de la mateixa teranyina.

Kafka Tamura de quinze anys, fuig de casa perseguit per la maledicció que li llança el seu pare, i el senyor Nakata un entranyable vellet que parla amb els gats i que és una mica totxo són els dos protagonistes. Dos històries paral·leles aparentment sense cap mena de connexió però que de mica en mica es van aproximant sense acabar de trobar-se.

Alguns dels misteris que es plantegen a la novel·la no acaben per desxifrar-se deixant-nos un regust amarg d’insatisfacció, però poc importa , el món que ens mostra Haruki Murakami s’ho val i compensa gratament. Diuen d’ell que es el millor dels narradors vius, no gosaré fer tal afirmació, no puc ni volent, però després de L’amant perillosa, de Tòquio blues i de Kafka a la platja, és un dels escriptors que més m'agrada.

4 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Un gran descobriment que he fet estos últims anys. Es fàcil deixar-se atrapar per les seues històries. Et recomano After Dark, a mi em va agradar molt.

bajoqueta ha dit...

Ah, per cert! Felicitats!

Unknown ha dit...

Moltes gràcies !!

Adam ha dit...

em va agradar bastant, ara estic amb after dark, bé el tinc abandonat.

crec que és molt més millor que "el meu amor sputnik, o l'amant perillosa"