Els coets ja fa dies que anuncien l'arribada de Sant Joan, potser que no hi hagi tan rebombori com altres anys, la crisi s'ha de notar. Mentrestant els cargols esparverats intenten, cames ajudeu-me, fugir de l'olla. Es massa tard, se n'adonen que no en tenen de cames, i no n'hi ha de temps per demanar-ne unes. Cal fugir encara que sigui a rosegons. Ja ho fan.
L'olla s'escalfa irremeiablement, i l'únic que aconsegueixen es coure's sense la protecció de la seva cuirassa protectora. El cuiner somriu satisfet, una vegada més ha aconseguit enganyar als cargols.
L'olla s'escalfa irremeiablement, i l'únic que aconsegueixen es coure's sense la protecció de la seva cuirassa protectora. El cuiner somriu satisfet, una vegada més ha aconseguit enganyar als cargols.
1 comentari:
oh, que trist, pobres caragols
Publica un comentari a l'entrada