Casi al límit de temps, m'ha vingut la venada de participar al 90è joc literari del blog de Jesús M. Tibau, Tens un racó dalt del món, i complint amb les regles del joc també el penjo al meu blog:
EL PATGE
Aquell any potser m’havia portat molt bé. Al obrir el balcó un patge de Baltasar m’esperava, tot cobert amb una capa blanca. No anava tan mudat com els patges de la cavalcada del Reis, ell portava la roba d’anar per feina.
Va donar-me un paquet que no vaig obrir, fins que va desaparèixer, impressionat com estava per la seva presencia. No recordo què em va regalar, però podria encertar dient que va ser: un quadern per colorejar, un plumier de fusta, una capseta de llapis de colors, i potser una caixa de fustetes de colors per construir allò que fos capaç de imaginar o un grapat d’indis i vaqueros de plàstic.
Allò que millor recordo, era el seu vestit blanc com un llençol, la seva cara negra com el tió i un agradable olor a fusta i vernís com la que solia fer el meu germà gran.
Sense cap dubte, vaig arribar a la conclusió que el patge era fuster.
2 comentaris:
De petit seguies les aventures d'en en Sherlock Holmes? ... je,je
M'ha agradat moltísim !
Recordo un plumier de fusta (doble tapa) i hi havia dibuixats personatges mig cos a la part de dalt i la resta a la de baix. Si movies una part (o les dues), els personatges canviaven.
Gràcies per fer-m'hi recordar ! ;)
Sherlock m'agradava, però llavors, jo era més de Jules Verne.
Ahh els plumiers de fusta. A pesar de la seva simplicitat eren una peça meravellosa, encara ara em captiven i quan en veig un, tot un seguit de records i sensacions se'm desborda.
Publica un comentari a l'entrada