La corda de la baralluga

De tan en tan tornen a posar-se de moda els jocs de tota la vida. Aquests dies de vacances m’he adonat que els xiquets han tornat a posar de moda les barallugues. Jo de petit també hi vaig jugar, calia enrotllar una corda al cos de la baralluga tirar de la corda i la baralluga donava voltes i més voltes fins que s’aturava. Els saltirons, xocs i durada depenia de la destresa del jugador.

ERC, PP, PSOE, CDC, PSC...també s’han posat d’acord, com el xiquets que juguen amb les barallugues, per aprofitar les vacances i celebrar els seus congressos, per debatre ponències i més ponències, per elegir les seves "noves" direccions i per felicitar-se de lo bé que ho fan i manifestar-nos lo contents que estan d'haver-se conegut.

Voltes i més voltes per que res canviï. Voltes i més voltes tirant de beta, mentre la resta de mortals ens estrenyem la bossa i afegim forats al cinturó. Voltes i més voltes enredant la troca,... i enrotllant la corda rapidet, rapidet, perquè la baralluga no s'ature mai...