I ha arribat el dia de la vaga, el seguiment ha estat desigual i la guerra de les xifres ha esclatat. Tan hi fa. Aquí sols servia guanyar per golejada i no ha estat així.
El seguiment no ha estat contundent i el Govern ja té la coartada per tirar endavant les mesures d'ajust. Abans d'una setmana veurem el proper capítol d'aquest culebron que promet ser molt dolorós.
Ajustar-se el cinturó serà poc...
Que Déu ens agafi confessats i amb els calçotets posats!!!
5 comentaris:
Avui m'he trobat per primer cop cara a cara amb un dels meus amics blocaires. A veure si ens anem coneixent, ja que veig que, una vegada més hem estat molt prop l'un de l'altre.
Salut i força!
Company, al meu entendre t’ho has de mirar en positiu, una participació del 75% de mitjana enfront del 25% que no l’ha secundat i això creu-me que és moltíssim. El problema és que els treballadors tenim una lleugera tendència a patir el síndrome d’Estocolm i tendim a creure’ns primer les dades del govern que les dels propis sindicats. Que el seguiment de la vaga ha estat desigual és cert, sense anar més lluny als serveis públics (ajuntament i ensenyament) del meu poble només un treballador (que jo sàpigui) a secundat la vaga mentre que als ajuntaments de Mora d’Ebre i Flix tots els treballadors van secundar-la i al Consell Comarcal de la Ribera el 90%. Però no es pot agafar “la parte por el todo” i s’ha de comptar la mitjana, que és d’un importantíssim 75% de seguiment. Això és el que compta: 100% a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 90% a Correus, 85% sector de Justícia, 80% administració local, 75% departament Generalitat, 50% de mitjana ensenyament públic, 80% universitats, 52% sanitat, i el port de Barcelona tancat. D’altra banda, considero molt significatives les xifres de manifestants a Tortosa i Amposta.
Salut!
i amb les calces netes per si de cas...
No seré jo qui done peixet ni arguments a l'adversari, que en aquest cas, de cara a la capitalització del resultat de la vaga, més que el govern, ho fa la dreta mediàtica per tal de desprestigiar els sindicats de classe i voler donar a entendre la seva escassa representativitat però les coses com siguin, si els convocants diuen un 75% i el govern un 15, home, un 15 potser no serà, però un 75, tampoc. Aixo des de la manifestació "Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia" fins ( sobre tot ) a les de Madrid de la família, antiavortament etc.
I si fossim com ells, amb calerons guardats en un paradís fiscal...prò som honrats, què hi farem!
Publica un comentari a l'entrada