Una de les feines que menys m'agraden és la de desclofollar ametlles. Asseurem davant el cabàs i anar triant una a una les ametlles: aquí les bones, allí les clofolles, allà les secallones és per mi un martiri i per la esquena una tortura, però no hi ha més remei i cada any a les portes de la tardor la mateixa història.
Tot sigui pels panellets, el massapà i les punyetes...
2 comentaris:
es gros, però quan llegeixo aquest comentari, es uns segons abans de disposar-me a anar a "pelar-ne". I qui vulgue panellets que se les pele.....jo ho faig per a vendre.
És dur sí, però després la satisfacció de menjar les ameles no té preu.
Publica un comentari a l'entrada