26 de juliol, 2010

La C-12 pel Canalet


La Generalitat ha adjudicat, aquest mes de juliol, el projecte constructiu de la variant desdoblada de Tortosa per 1.2 MEUR

El traçat de la variant correspon a una via desdoblada de 12 quilòmetres de longitud que comprèn els termes municipals de Tortosa i Roquetes i, en un petit tram final, al terme d’Aldover. S’inicia a l’actual C-12, a prop del nucli de Vinallop (terme municipal de Tortosa), que es desdobla en un tram d’uns tres quilòmetres.
A partir d’aquest punt, el traçat se separa de l’actual C-12 i comença, pròpiament, la variant. La via discorre cap al nord-oest fins a l’encreuament amb la T-342 (de Roquetes als Reguers). A partir d’aquesta zona, el traçat discorre cap a l’est, fins a enllaçar novament amb l’actual C-12, a l’inici del terme municipal d’Aldover.
Quatre enllaços
La carretera projectada està formada per dues calçades amb dos carrils de circulació cadascuna, separades per una mitjana de 2 metres d’amplada. Així mateix, la variant preveu quatre enllaços:
· Enllaç amb la C-12: Connectarà la variant amb l’actual C-12 cap al nucli urbà de Tortosa. Aquest enllaç situat a la zona de Vinallop serà objecte d’un estudi específic tenint en compte les al·legacions presentades
· Enllaç amb la TV-3421: Un enllaç format per dues rotondes i un pas inferior permetran la connexió amb la carretera TV-3421 (Roquetes – Mas de Barberans)
· Enllaç amb la T-342: Dues rotondes unides per un pas superior permetran fer tots els moviments entre la variant i la T-342 (de Roquetes als Reguers)
· Enllaç final amb la C-12: La variant connecta novament amb la C-12 actual a Tortosa, prop del terme d’Aldover, mitjançant un enllaç a diferent nivell que permet tots els moviments i es complementa amb una rotonda sobre l’actual C-12 costat est per als canvis de sentit i la connexió amb diverses finques

24 de juliol, 2010

Les Bruixes d'Arnes a la Biblioteca de Tortosa

Foto: Jesús Tibau, David Martí i Irene Prades a l' inici de la presentació

Ahir divendres tal com estava previst, es va celebrar a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa la presentació de la segona edició de la novel·la Les Bruixes d'Arnes. La presentació va anar a càrrec de l'escriptor Jesús Tibau i del propi autor David Martí.

David ens va parlar, de la mà d'en Tibau, de la seva obra; ens va fer un avanç de per on pot anar el seu proper treball; i ens va donar, una vegada més, mostres del seu caràcter afable i senzill en desgranar la seva (r)evolució interior.
Per acabar la presentació Irene Prades va llegir un fragment de “Les bruixes d'Arnes”, tot just quan la Lluna i en Salvador es troben a Tortosa amb l'insigne cavaller i escriptor tortosí Cristòfor Despuig, del que justament enguany es celebra el cinc-cents aniversari del seu naixement.

Enhorabona a tots plegats, a un per l'èxit i als altres per poder gaudir-ne.

Foto: Jesús Tibau, Irene Prades, David Martí i Xavier Aragó, petant la xerrada moments abans d'iniciar-se l'acte

22 de juliol, 2010

L'any de Cristòfor Despuig

Foto: Palau dels Despuig, antiga seu de la Biblioteca Popular de Tortosa





Enguany a les festes del Renaixement el personatge clau és en Cristòfor Despuig (1510-1575?) en commemoració del cinc-cents aniversari del seu naixement, i per aquesta raó l'amic Jesús Tibau, des del seu blog Tens un racó dalt del món proposa fer-li un petit homenatge al singular cavaller i escriptor tortosí del Renaixement.

La seva obra "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" (1557) és una interessant obra en prosa catalana del segle XVI. Escrita en forma de diàlegs, l'autor va repassant la història de Tortosa i aprofitant l’avinentesa posa el dit a la nafra en assumptes de Catalunya, -sembla mentida que hagin passat cinc segles-.

Per il·lustrar el seu tarannà us deixo un fragment de la introducció dels Col·loquis on ves per on ja se'n parla de la problemàtica de la llengua:


No he volgut escríurela en llengua castellana, per no mostrar tenir en poc la catalana, y també per no valerme de llengua estranya pera defensar y llustrar la naturaleça propia, que es la principal intenció de mon treball: ni tampoc la he volguda escriure en la llatina perque no pareguera ser tant generalment tractada i entesa per los de la nostra nació com yo vulguera, per honra y contentament dels quals se es escrita ...

21 de juliol, 2010

Tortosa, XV Festa del Renaixement.

Demà 22 de juliol s'inicia la XV Festa del renaixement, durant quatre dies una ciutat sencera viatja fins al segle XVI, amb els seus habitants i tots aquells que la vulguin visitar. Aquí us en deixo un tast i si en voleu saber més, passeu i assabenteu-vos-hi :







La segona quinzena de juliol Tortosa celebra la Festa del Renaixement. Amb el subtítol l'Esplendor d'una Ciutat al Segle XVI, la Festa rememora, a través d'una àmplia oferta d'activitats de caire lúdic i cultural, el període històric del segle XVI, un dels moments més interessants en l'existència de la nostra ciutat.
A recer del ric llegat patrimonial, artístic i cultural del segle XVI, cada any ens podem traslladar a un món d'olors, sabors i costums ja desaparegut. El nucli antic es transforma, nobles edificis i centenàries muralles s'engalanen de forma exuberant mentre els ciutadans acaben de bastir les seves tavernes, preparen els obradors i enllustren els seus vestits d'època; els procuradors -el govern local- i les famílies nobles, es mostren ufanosos i passegen amb senyoriu pels carrers de la ciutat que governen a l'hora que es succeeixen multitud d'actuacions de comediants i músics vinguts d'arreu.


Text i videos: web de la Festa




17 de juliol, 2010

La festivitat del Carme a l'Ampolla



La popularitat de la festivitat del Carme entre mariners i gent de la mar, queda reflectida en les festes que cada any li dedica la vil·la marinera de l'Ampolla a la Mare de Déu del Carme.

Ahir era la diada, al sons de la Salve marinera, la Banda de música acompanyà a la imatge de la Mare de Déu, fins al moll on la va pujar a bord d'una barca que escortada de tota mena de embarcacions, va navegar en processó per la badia.

En acabar un castell de focs, que des de la platja de l'Arenal, es veia d'allò més bé i on hi havien congregats gran quantitat d'espectadors armats de repel·lent pels mosquits, qui no en portava ja s'ho va notar.

Ara a esperar l’any vinent per a tornar-hi.


16 de juliol, 2010

La nit fosca



La nit era molt fosca, el cel ple d’estrelles pipellejava com un immens arbre de Nadal a l’estiu. Es va aixecar, descalç i a les fosques va caminar per la casa, i les seves diminutes passes el van dur al balcó, allí assegut al terra va distingir la silueta immòbil del pare que li va allargar la mà i un amorós:

-Vine.

Va arrupir-se contra el seu cos, i amb els seus dits menuts va anar acariciant aquelles mans grans, dures, i aspres del treball, però plenes de tendresa.
Al cel, el pare, li va assenyalar les estrelles que parpellejaven, i va xiuxiuejar-li estranys noms que ell era incapaç de recordar. D’entre els milions que hi havia en va escollir unes poques, que dibuixaven al cel curioses formes, la que mes va agradar-li era un senzill carro, com els que encara omplien els carrers i els camins dels voltants.

Es va preguntar, com ho faria aquell carro per mantenir-se allà dalt al cel, sense cap cavall alat que l’arrossegués, i llavors escoltava del pare fantàstiques històries de moixons estel·lars, d’éssers invisibles i d’estranyes forces que mantenien suspès, del sostre del món, aquell preciós maremàgnum de llums.

En despertar, els raigs del sol es colaven per l’escletxa del porticó de la finestra. Refregant-se les lleganyes va sortir al balcó i va mirar al cel, no hi havia estrelles, sols el sol i el cel blau. El llavis li van dibuixar un morret de desconsol, la nit s’havia fet curta, hauria d’esperar tot el dia per contemplar-la de nou. Anava a marxar del balcó, però un dels geranis de la mare el van aturar, li va acariciar les fulles verdes i va jugar amb els pètals vermells.

-Si sempre fora de nit, no podries contemplar la bellesa de les flors, ni la varietat dels colors, ni la intensitat del cel blau, -mentre la escoltava, els seus ulls es van perdre en la profunda tendresa del ulls de la mare, li va donar un petó i va sortir corrent: Se’n va anar a viure el dia i a esperar la nit.




08 de juliol, 2010

Puges o baixes (10)


Les escales serveixen per comunicar dos plans ubicats a diferent nivell, com a teoria queda força bé, però hi han escales que a més serveixen per a comunicar el present amb el passat.

Les escales que avui porto al blog, a més de comunicar el carrer Sant Francesc amb el carrer Sant Francesc de Dalt del barri tortosí de Santa Clara, comuniquen directament el meu present amb el meu passat. Pujar-les de nou ha suposat recordar cridòries de xiquets que ja no hi són, olorar fragàncies de clavells xinesos i geranis que ja no floreixen, i saludar parets nues on abans s'arrengleraven cadires de bova on ja ningú s'asseu a petar la xerrada a l'ombra de les cases.

Aquestes escales em duen records a tardes d'estiu...

07 de juliol, 2010

Il·lusions i incerteces a la "tele" amb Jesús Tibau

Foto: Tens un racó dalt del món



Aquesta tarda la novel·la col·lectiva: Il·lusions i incerteses, ha estat al programa Tens un racó dalt del món, que presenta Jesús Tibau i que emet aquesta nit el nou Canal 21 de les Terres de l'Ebre, i per Internet Teveon.

Això de la tele imposa, però una vegada estàs al ball, balles. La presentació de la mà de Jesús Tibau i amb companyia de la Maria Lluïsa Gascón i de l'Elisabeth Martí ha passat d'una volada, ha estat una xerrada distreta i distesa, haguéssim pogut estar molta estona parlat del llibre, de projectes, d'idees i de fer volar coloms. Una experiència interessant que tinc que agrair a Jesús Tibau haver-la pogut fer realitat.

Gràcies company !!



També se'n parla aTens un racó dalt del món

05 de juliol, 2010

Carrers engalanats?


Abans era costum celebrar concursos d'engalanat de carrers. Els veïns es passaven mesos preparant els elements que servirien per convertir el carrer on es vivia en el carrer més decorat de la població. Era costum, com és costum que l'Ajuntament pengi als carrers principals, senyeres i escuts de la ciutat, cal rentar-li la cara a carrers i voreres per fer atractiu el poble de cara a propis i forasters.

Enguany, l'Ajuntament ha penjat com sempre senyeres i banderoles. Que jo sàpiga ja no hi cap carrer de la població que s'engalani com abans es feia, massa temps i diners invertits, ara bé hi han indrets de la ciutat on l'incivisme d'alguns veïns i l’escassa diligència del concessionari municipal de neteja permet casos "d'engalanat ciutadà" com en el cas de la foto.

Fa una setmana ja hi era així, i avui són les 17:50 del dilluns cinc de juliol. Fins quan?

04 de juliol, 2010

Carrosses i confetti


Com tots els primers diumenges de festes, aquesta tarda al carrer Major i a l'Avinguda Ports de Caro, les boles de confetti anaven que volaven. A primera hora no hi havia gaire gent, el sol i la xafogor ha fet retardar la sortida del personal, però fins passades les nou del vespre ha hagut temps de tot.

Aquesta nit ball, i demà més...

02 de juliol, 2010

Festes de Roquetes 2010


I ja hi tornem a ser!!!


Ha passat un any com si no res, i les festes en honor a Sant Gregori són a punt de començar fins el proper dia 11 de juliol.

Com sempre, dinades, bous, balls, confetti, soroll, rialles, coets, i a oblidar-se per uns dies de crisis i mals rotllos.

Si sou de Roquetes que xaleu. Si sou forasters, no us hi sentireu pas, teniu les portes del poble obertes de bat a bat.