De Roquetes vinc...,

Viatge als records

2012-01-12T13:07:00.001+01:00

Cada vegada que viatjo a la terra dels meus avis, m'adono que malgrat ser un arbre trasplantat, segueixo fortament arrelat a aquella terra dura i freda que va permetre sobreviure, durant generacions als meus avantpassats. Les meves arrels estan molt més enfonsades en aquella terra del que jo mateix podia pensar.
Aquesta vegada el viatge ha estat molt dolorós, però era necessari, calia acomiadar en el seu darrer viatge a un cosí, un home jove tot amabilitat i bonhomia. Cada vegada que hi vaig, i aquesta no ha estat una excepció, descobreixo trets nous de la família, que com tantes altres ha crescut en la diàspora forçosa a que l'ha sotmès el temps i la necessitat.
La diàspora familiar va començar a la segona dècada del segle XX, i ara a la segona dècada del segle XXI, m'assabento de l'existència d'una branca familiar perduda, una branca molt propera, massa propera per romandre perduda durant tants d'anys. On és? Aquesta és la pregunta que em faig des de que vaig ser conscient de la pèrdua.

Converses amb Amy

2011-12-13T18:05:00.003+01:00

Camines al meu costat sense dir res. De tant en tant t'atures davant meu, gires el cap i amb la teva mirada innocent em fas preguntes que soc incapaç de contestar. Ja veus, molta feina que ja hauria de estar feta, encara està per fer. I la pluja. La pluja de les darrers setmanes apenes va humitejar el terra. I els arbres? Caldrà esllemenar els ametllers i alliberar els garrofers de les branques mortes, la seva pena ja dura massa.

Tu, donant-me la raó, has agafat un branquilló de garrofer i l’has passejat una bona estona fins que al veure una de les gates has sortit esperitada al seu darrera abandonant el branquilló, deixant-me a soles amb en les meves cabòries...

Sense paraules

2011-10-06T22:40:00.000+02:00

No parla però es fa entendre. Al contrari que molts altres que parlen molt i no hi ha qui els entengui.

Parlen paperetes....

2011-05-23T16:34:00.004+02:00

Sis planxes de metacrilat dormen, inútils, oblidades en un racó de qualsevol magatzem municipal omplint-se de pols, fins que els ressorts de la democràcia s'activen i els operaris amb rutinària habilitat les preparen per ser les estrelles de la jornada. Durant dotze hores les urnes són el melic del món. Els ciutadans diuen la seua: la il·lusió, l'esperança, el rebuig, el desencís, la desesperació o la rabia es colen per la reixeta per omplir la panxa transparent de l'andròmina, i quan aquesta, en acabar la jornada digui la seua, el resultat ja és inapel·lable.

Parlen paperetes i callen barbes, hauria de ser el resum de la jornada d'ahir. Però com sempre, no es així. Després d'un procés electoral les llengües es desfermen i cadascú parla de la fira segons li ha anat.

A guanyadors i perdedors, enhorabona. El joc democràtic és justament això.

Un riu de crims passa per Tortosa

2011-05-21T22:43:00.007+02:00

En clara competència amb els actes de fi de campanya de les eleccions municipals, ahir es va presentar, a Tortosa, el recull de relats negres "Un riu de crims". A les 19:30 hores, Manel lo Trinxeraire, va fer acte de presència a la Sala polivalent de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Cap dels presents es va adonar de la seva presència, Manel és un professional i sap com passar inadvertit.

Hi havien nou (veure foto) dels vint-i-quatre autors del recull, a més dels editors, la directora de la Biblioteca i un selecte grup de lectors. Manel repatejava de ràbia, hagués pogut fer una faenada carregant-se a bona part del personal, però la seva dona li havia emprat el maletí de ganivets, navalles, punxons i altres estris propis de la seva professió, per participar a l'Exposició retrospectiva sobre la matança del porc organitzada per l'Associació de dones del poble. Ni tan sols va deixar-li el llevataps que sempre duu a la butxaqueta de l'americana per si hi ha la necessitat de celebrar el traspàs d'alguna celebritat escorxant una ampolla de vi...

...al menys, en arribar a casa no va haver d'aguantar cap esbroncada per ensangonar els punys de la camisa.

Un riu de crims a Tortosa

2011-05-17T19:10:00.008+02:00

"Qualsevol dia és bo per morir", és la dita preferida de Manel lo trinxeraire, quan aferrat a la navalla l'empeny amb tota la mala bava de què és capaç, per ferir de mort al desgraciat que s'ha creuat al seu camí.

Això de llegir, Manel, no ho té molt treballat, però s'hi fica i es capfica per millorar professionalment. A punta de navalla, i mai més ben dit, llegeix "Un riu de crims", aquest recull de gènere negre li ha estat recomanat pel programa de formació continuada del Gremi de Trinxeraires.

Avui Manel, pel facebook, s'ha assabentat de la presentació d'Un riu de crims a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, el proper divendres 20 de maig a les 19:30, i no es vol perdre l'ocasió de conèixer alguns dels autors criminals que hi seran presents. Igual té l'oportunitat i se'n carrega uns quants, que tot si val per fer currículum...

Blanes, anada i tornada

2011-05-08T20:48:00.008+02:00

Ja havia comentat en un altre post, que el divendres 6 de maig presentàvem la nostra novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses a Blanes. Tot ha estat possible gràcies al desig i la insistència de la Montse Medalla, companya en aquesta aventura literària, de fer realitat una presentació del llibre al seu poble.

Com coautor estic content del resultat de la presentació i posterior signatura d'exemplars de la novel·la "Il·lusions i incerteses" i del recull de gènere negre "Un riu de crims". La presentació de l’acte va anar a càrrec de la Gemma Ciuró, directora de la Biblioteca Comarcal de Blanes; l'editor Francesc Sánchez (March editor) va parlar de la col·lecció "Paraula ebrenca" i dels llibres Il·lusions i incerteses, L'arbreda ebrenca i Un riu de crims; va presentar la novel·la l’escriptor blanenc Joan Adell i vam parlar d’Il·lusions i incerteses la Maria Lluïsa Gascón, la Montse Medalla i jo mateix.

Des del moment que es va plantejar aquesta presentació, vaig tenir clar que jo hi seria a Blanes, per dos motius: l'un era fer-li costat a la Montse Medalla i l'altre era retrocedir més de trenta anys per posar-li paisatge i rostres al perfil d'una costa que sols coneixia, i coneixia bé, des de la banda de mar.

Ha estat una visita curta, on la mar i el cel ens han mostrat un dels seus molts rostres i no pas el més desitjat des de la vessant turística, però ha merescut la pena. Unes fotos i uns quants fulls del meu bloc de notes és un bon balanç...

Cap a Blanes

2011-05-03T16:40:00.003+02:00

El 6 de maig la Biblioteca comarcal de Blanes acollirà la presentació de la novel·la col·lectiva "Il·lusions i incerteses" sota l'ombra allargassada i negra d'Un riu de crims.

Quan siguen les 20:00 hores del proper divendres, ens veurem les cares si veniu a ocupar un dels seients de la Sala Roberto Bolaño de la Biblioteca de Blanes.

Il·lusions i incerteses a Santa Bàrbara

2011-05-02T20:47:00.004+02:00

Aquesta tarde en el marc de les XX Jornades Culturals de Santa Bàrbara, he presentat la novel·la col·lectiva "Il·lusions i incerteses".
M'han acompanyat el Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Santa Bàrbara, el coordinador del Club de lectura de la Biblioteca de Santa Bàrbara, Dani Gil, i un auditori participatiu i entregat.

Cada vegada que he de presentar "Il·lusions i incerteses" el rellegeixo, i en la seva simplicitat li descobreixo un tret diferent que em pertorba i em fascina.

La propera presentació el divendres 6 de maig, a Blanes.

Divendres literari a Santa Bàrbara

2011-04-16T00:08:00.009+02:00

En ocasió de les XX Jornades culturals, aquesta tarde hem estat a Santa Bàrbara per presentar el recull de relats de gènere negre Un riu de crims. L'acte ha tingut lloc a la Biblioteca José Escudé i hem intervingut: el Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Santa Bàrbara, el coordinador del Club de lectura de Santa Bàrbara Daniel Gil, i els autors Fede Cortés, Jordi Pijoan i jo. D'oients: el Club de lectura en ple.

Ha estat com és habitual un acte entretingut i quasi familiar, que s'ha clausurat amb una copa de vi negre del Priorat. Deliciós.

I desprès d'una estoneta d'espera hem anat al Restaurant planer "Com tu" on ha tingut lloc la presentació de "Mitja dotzena d'ous" de Jordi Pijoan. Jordi ens ha servit un tast de sis relats fantàstics i el Restaurant "Com Tu" ha servit uns fantàstics tastets dels seus plats. Una vegada més literatura i gastronomia s'agermanen per donar com a resultat una combinació extraordinària.

No puc tancar aquesta entrada, sense recomanar-vos la lectura d'Un riu de crims i de Mitja dotzena d'ous, això si acompanyada de vi negre, i en quan pugueu una visita al Restaurant "Com tu". Uns i l'altre un regal pels sentits.

Bona nit !

"Un riu de crims" a Santa Bàrbara

2011-04-11T20:15:00.003+02:00

Durant quatre-centes pàgines, vint-i-quatre autors ebrencs es treuen la careta i es dediquen a matar a tort i a dret. Els vint-i-quatre relats negres agrupats en el recull "Un riu de crims" es presenten el proper divendres 15 d'abril a Santa Bàrbara en ocasió de les XX Jornades Culturals.

Ens veiem a Santa Bàrbara !!

Entre nosaltres: El caçador d'estels

2011-03-30T21:28:00.003+02:00

El proper dimecres 6 d'abril, a la Biblioteca Mercè Lleixà, ens tornarem a retrobar al voltant d'un llibre. Per aquesta ocasió l'obra escollida és "El caçador d'estels" de Khaled Hosseini.

Fa uns dies que vaig un pèl atrafegat i encara no havia fet els deures, així que el dilluns a la tarde em vaig passar per la Biblio per recollir el llibre i la pel·lícula "Cometas en el cielo" que és la versió cinematogràfica en castellà de la novel·la, la pel·lícula no hi era, per vaig agafar un exemplar del llibre.

Aquesta tarde he acabat de llegir-la i el proper dimecres, a l'espai "Entre nosaltres" de la Biblioteca de Roquetes, en parlarem dels sentiments i emocions que desferma, però mentrestant aquesta novel·la extraordinària m'ha deixat amarat de tristesa.

Bookcrossing Tortosa 2011

2011-03-06T20:10:00.005+01:00

Alguns del llibres alliberats al barri de Remolins.

Eren tres quarts d'onze, quan la Montse i jo vam arribar de Roquetes. El cel no estava gaire clar, núvols grisencs miraven amenaçadors la bossa plenes de llibres, però estàvem convençuts que una diada com aquesta no quedaria deslluïda. Segur que el temps es convertiria en còmplice i aliat de la iniciativa.

Passejant, com sempre que podem, vam anar sembrant el barri de Remolins de llibres alliberats:

Un banc de la Plaça de Sant Jaume
Una cabina de telèfons del carrer Pintor Casanova
Una finestra del carrer Vilanova
Un banc de la Plaça Immaculada
Una finestra del carrer Benifallet
Un finestró a Major de Remolins
El pou de la Plaça Platge
Un banc a la Plaça Menahem Ben Saruq
Un pedrís al carrer Murada
Un banc a l'escorxador Vell (Av Remolins)
Una bustia de Correus al carrer del Sol
La tanca de l'Escorxador Vell (Rbla Felip Pedrell)
Una finestra al carrer Santa Anna
Una finestra a l'Av Remolins
Un pedrís a l'Av Remolins

Quinze indrets, alguns premeditats els altres triats a l'atzar, van ser el destí dels tretze llibres facilitats pel Jesús Maria Tibau i dos aportats per mi: L'ovella negra de Pasqual Alapont i Univers paral·lel de Maia Viladot.

Em sap molt greu desfer-me dels llibres, però l'espai és determinant i cada vegada que adquireixo un llibre tinc problemes per ubicar-lo, així que avui he estat repassant els prestatges de la meva biblioteca i mentalment he anat fent la llista dels candidats a un alliberament futur.

Després de la jornada d'ahir he de donar-li les gràcies a Jesús Maria Tibau per convidar-me a participar en aquesta iniciativa, ahir vaig aprendre que no és tan dur desfer-se d'un llibre.

2a Jornada de Bookcrossing a Tortosa

2011-03-04T16:55:00.006+01:00

Llibres esperant el moment de l'alliberament

El dissabte 5 de març tindrà lloc la 2a Jornada de Bookcrossing, l'esdeveniment organitzat per l'incansable Jesús Maria Tibau, contarà amb la col·laboració d'alguns elements com Dani Gil, Gustau Moreno, Emigdi Subirats, Silvia Panisello, Brian Cutts i jo mateix. Durant la jornada seran alliberats més d'un centenar de llibres cedits per la Biblioteca Marcel·li Domingo i per les editorials: Cossetània, La campana, La Galera, Fonoll, Perifèric, Club Editor, Llibres de l'Index i March Editor.

Una molt bona consolidació de la Jornada i a esperar que la llavor es multipliqui.

Ja sabeu si demà us trobeu un llibre solt per Tortosa, acaroneu-lo, mimeu-lo, llegiu-lo i doneu-li el tracte digne que es mereix tot llibre.

Entre nosaltres: Elisa Kiseljak

2011-03-03T19:28:00.006+01:00

Biblioteca Mercè LLeixà de Roquetes, dimecres. Eren tres quarts de set del dimecres 2 de març, quan ens vam trobar "Entre nosaltres" per veure tots plegats la pel·lícula "Elisa K", i comentar la novel·la en què està basada l'obra de Lolita Bosch:"Elisa Kiseljak".

La novel·la, físicament, és ben poca cosa no arriba al centenar de pàgines, però el seu contingut impacta. Una obra petita que penses llegir-la en dos ratets, i va creixent dins teu i acabes rellegint-la. L'autora juga fort les seves cartes: repeteix idees; avança esdeveniments; va i ve constantment a traves del text tot intentant alliberar l'Elisa del dolor, que reté embolcallat per l'amnèsia; i plasma frases llargues eliminant la puntuació amb l'objectiu, assolit, de transmetre l'angoixa d'Elisa al lector. Un llibre que remou en lo més profund del món de les emocions i els sentiments. En una paraula, literatura.

De la pel·lícula poc puc afegir, sols que em va semblar una extraordinària adaptació de la novel·la.

Les poques sessions que portem de l'espai de trobada literària "Entre nosaltres" de la Biblioteca de Roquetes, no m'han decebut. La propera trobada el 6 d'abril amb la novel·la de Khaled Hosseini "El caçador d'estels".

Cap de setmana literari: Roquetes & Vall-de-roures

2011-02-11T23:25:00.007+01:00

Cap de setmana literari. Aquest divendres a Roquetes hem presentat la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses. El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Roquetes, Sisco Ollé, ha presentat als oradors, Jesús Maria Tibau ha presentat la novel·la, amb una acurada exposició d'autors i personatges, i Montse Medalla i jo, en representació dels nou autors, hem desgranat el com i el perquè del llibre.

La presentació l'havíem preparat amb molta il·lusió, però sempre amb la incertesa del resultat final. Ara, amb la satisfacció de la feina ben feta, sols queda agrair a tothom la seva assistència i participació, i a preparar-se que demà dissabte toca Vall-de-roures amb la presentació del recull de relats del gènere negre "Un riu de crims".

Presentació a Roquetes: Il·lusions i incerteses

2011-02-04T18:40:00.006+01:00

El proper divendres 11 de febrer a les 19:30 hores, presentarem a la Biblioteca Mercè Lleixa de Roquetes la novel·la col·lectiva "Il·lusions i incerteses".

De la mà de l'amic, blocaire i escriptor Jesús Maria Tibau, la Montse Medalla i jo mateix desgranarem el com i el perquè d'aquesta insòlita novel·la. Si ens veniu a veure, compartirem una estona de il·lusió i un instant d'incertesa.

Us hi esperem !

Un riu de crims (1)

2011-01-31T18:00:00.008+01:00

El proper 12 de febrer, a Vallderoures, vint-i-quatre plomes negres es reuniran al cau del "capo di tutti capi" per compartir lo més negre de les seves experiències criminals. Vint-i-quatre històries del gènere negre fluint per "Un riu de crims", un recull de relats negres, ebrenc i en català, com no podia ser d'altra manera.

Per saber qui són aquests vint-quatre elements, consulta les seves fitxes policials.

Il·lusions i incerteses a Roquetes

2011-01-21T19:30:00.000+01:00

El divendres 11 de febrer a les 19:30 hores, a la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes es farà la presentació de la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses. La novel·la la vam escriure a divuit mans entre: Regina Bladé, Maria Lluïsa Gascón, Elisabeh Martí, Montserrat Medalla, Carles Mongio, Carme Serret, Jaime Silvestre, Silvestre Hernàndez i jo mateix.

Als autors presents els introduirà i els hi farà costat l'escriptor Jesús Maria Tibau.

Vagarejant: Suquet de peix

2011-01-14T17:30:00.000+01:00

Alguna cosa havien de tenir els seus gens, per sentir l'atracció que sentia pel mar i les seves coses. Ell provenia de terra endins, on les altes serralades i profunds barrancs marquen la personalitat dels seus habitants, com es marquen les experiències als solcs de la cara dels més vells, i aquell dia s'havia disposat a satisfer una vegada més als seus convidats. Es va posar el davantal de les grans ocasions. Va preparar els ingredients, que el seu minso pressupost li permetia, i va cuinar un suquet de peix, això si a la manera i estil que havia après anys enrera a vora mar.
Els convidats el coneixien i tots plegats es van disposar a gaudir d'un dels seus senzills i saborosos àpats, ... que potser seria el darrer.

Entre nosaltres: La caiguda dels gegants

2011-01-11T18:32:00.008+01:00

El dimecres 2 de febrer a les 19h, tindrà lloc a la Biblioteca Mercè Lleixa de Roquetes el cafè tertúlia Entre nosaltres, on compartirem experiències de l'obra "La caiguda dels gegants" del Ken Follett.

Quan vaig acabar de llegir "Los pilares de la Tierra", també de Ken Follett, em vaig fer la promesa que aquell era el darrer totxo que llegia, però el Pare Noël em va temptar deixant-me sota l'arbre de Nadal la primera novel·la de la trilogia "The Century" de Ken Follett. La caiguda dels gegants a pesar del miler i escaig de pàgines es llegeix en un tres i no res. En parlem el proper 2 de febrer.

Paraules enrevessades

2011-01-08T21:52:00.005+01:00

Sempre que vaig al supermercat tinc la necessitat de donar una ullada a les novetats que s’exhibeixen a la secció de llibres, normalment hi ha poca gent per no dir ningú, però avui m'he trobat, molt atrafegades seleccionant un llibre, a una nena petita i dues adolescents. Sembla que buscaven un llibre que li agradés al seu avi.

- Al iaio li agraden els llibres grossos i plens de paraules enrevessades.-comenta la més menuda. Les altres dos fan que no l'escolten.

- Quina classe de llibres li deuen agradar al iaio? –pregunta una de les adolescents

-No ho sé, però l'altre dia vaig veure un llibre de Federico García Márquez ¿?, que tenia unes tapes molt guais, era una passada de portada.

La més menuda, posant cara d’incredulitat i quasi cridant les interromp.

-Li comprareu al iaio un llibre perquè la portada és molt maca? i empipada dona mitja volta i es deixa a ses parentes buscant per les prestatgeries el llibre de la portada llampant.

La menuda no estava al cas, però és del tot cert que una bona portada pot fer vendre un llibre.

Vagarejant: El raïm de la sort.

2011-01-01T18:35:00.010+01:00

El menjador era fosc. Sols una espelma donava llum a l'estança. De tant en tant obria la porta de l'escala, accionava el llum de la comunitat i durant minut i mig il·luminava de franc, el menjador.

Enguany no havia confiat amb la loteria de Nadal ni ho faria amb la del "Niño", no tenia efectiu extra ni per prendre's un cafè, el que s'estalviaria per la pujada de la llum que ja feia tres mesos que li havien tallat.

S'havia cruspit un sopar lleuger, res a veure amb el sopars de Cap d'any d'anys enrera. Ara les circumstancies l'havien abocat a un torrent de sobrietat: una sopa de sobre i una llauna de verat amb tomàquet van ser l’àpat principal. Unes olives caducades que havia trobat pel rebost van ser el darrer aperitiu de l'any. Per postres es reservava una llauna amb el raïm de la sort que havia distret a la botiga de la cantonada.

Les campanes de l’església parroquial van avisar-lo que ja eren tres quarts de dotze. Va obrir la llauna del raïm, i va abocar el seu contingut a un plat de plàstic vermell, sobralles del darrer aniversari del seu fill petit. S'havia d'assegurar la sort per l'any que anava a néixer, va comptar el grans de raïm a la llum de l'espelma. Es va enfurismar, i agafant el plat va sortir fins l'escala, va encendre el llum i va tornar a comptar.

-Casundena, en manca una! -va exclamar.

Abatut va tornar a taula, va agafar una oliva i la va afegir al plat del raïm, just per sentir com les campanes de l’església anunciaven els quarts. Va sortir al balcó per no perdre detall, i a cop de campana parroquial va anar ingerint gra darrera gra. Amb la darrera campanada va agafar l'oliva, la va mirar un instant i se la va empassar.

Va entrar a casa, tancant el balcó al seu darrera. Sol, amb la trista llum de l'espelma per companya, es va asseure a taula a esperar la tornada de la sort...

Benvingut sigui l'any nou

2010-12-31T14:16:00.003+01:00

A l'any 2010 li queden poques hores. Per molts ha estat un any dramàtic. Per altres, un any per oblidar. I com sempre passa, per uns pocs ha estat l'any perfecte.

Per mi ha estat un any gris, amb esclats lluminosos que m'han permès millorar l'autoestima. Si bé els meus blogs semblen ensopits, jo no he parat. La meua maqueta del Vaporet Anita està força avançada, no l'he poguda acabar per aquestes festes com volia, però molt aviat l'avararé. A més he participat en quatre llibres col·lectius: 365 contes que encara no ha vist la llum; l'Arbreda ebrenca que va ser presentada a Fondespatlla al juliol; la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses, amb presentacions a Jesús, Barcelona, Valderoures i Mora i properament a Blanes; i Rius de crims que veurà la llum el proper febrer. I continuo treballant en un parell de projectes, que potser mai vegin la llum...

L'any que ja truca a la porta, ens el presenten negre del tot. Ens ho haurem de prendre amb calma i amb paciència.

Companys/es, que ho passeu d'allò més bé durant el trànsit, ens veiem l'any vinent...

Per Nadal, un pas de pardal...

2010-12-25T12:21:00.004+01:00

És migdia, el fort vent de mestral ens ha portat el Nadal. Les campanes de l'església toquen a rebat anunciant el naixement del nen Jesús i la megafonia del carrer Major hi competeix oferint, als escassos i arrupits vianants, nadales sense descans.

Per Nadal un pas de pardal, però encara ens calen molts de passos de pardal per sortir de l'atzucac on ens ha instal·lat la tan maleïda crisi. Encara que ahir, la més esperada de totes les vespres de l'any, queia un record històric: les compres amb diner de plàstic havia superat tots els indicadors, superant en prop d'un milió les transaccions realitzades amb targeta, respecte les realitzades l'any passat.

Amb crisi o sense, que tingueu un bon Nadal i que l'any vinent sigui molt millor en tots els aspectes.

Vagarejant: Llums de Nadal

2010-12-10T16:07:00.000+01:00

Post publicat, al blog "Sols un moment", el dijous 10 de desembre de 2009

Al carrers principals ja han encès els llums de Nadal, la seva llum esgrogueïda, a joc amb les dels fanals de l’enllumenat públic, dona a l'ambient un aire malaltís de tristor. Al Nadal, que ja porta per si mateix una carrega emocional d'enyorança pels que ja no hi són, sols li mancava una decoració monocromàtica que es clava al cervell com una xinxeta que fa desitjar que tot hagi passat ràpidament.

Acabo la feina i sols desitjo tornar al meu carrer, els escamots de Pares Noël a l'assalt de balcons i terrasses i les girlandes lluminoses "Made in Xina" que el guarneixen el converteixen en un dels llocs més “frikis” dels voltants. Algú pensarà que és hortera, però l'esclat de colors aixeca l'ànim a un mort.

Il·lusions i incerteses: A la 2 de Viladrich

2010-11-02T19:21:00.006+01:00

Pot semblar una cosa estranya, complexa i fora de lloc, però ha estat una experiència d'allò més gratificant. Va valdre la pena participar-hi, pels resultats i per l'amistat forjada entre els autors que fins llavors no ens coneixiem.

Vuit personatges, nascuts de vuit plomes, que es belluguen pel seu petit món sense adonar-se que de mica en mica estan entrant en l’òrbita d’altres personatges, i que sense arribar a engolir-los els faran còmplices de la seva existència. D'altres, sense ni tan sols haver interactuat, hauran estat caminant molt pròxims, casi refregant-se, sense haver-se'n adonat.

Una novel·la, en la que he participat, que no deixa indiferent i que ja es pot trobar a la Llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa

Ahí está...

2010-11-01T00:06:00.012+01:00

Ahí está viendo pasar el tiempo... Això cantava l'Ana Belen referint-se a la madrilenya Puerta de Alcalá, els ebrencs no en tenim de Puerta de Alcalá, però tenim al mig del riu una pilastra, de l'antic pont que creuava l'Ebre, i a sobre el monument que l'any 1966 va inaugurar l’incombustible general Franco (un fotimé d'anys mort i la seva allargassada ombra encara viu entre tots natros).

Aquell dia, jo tenia 10 anys, des de la plaça del Paiolet vaig estar molt atent a tot el que va succeir, en son demà havíem de presentar-li al mestre una redacció de tot allò que vam veure i vam sentir en tan assenyalat esdeveniment.

Ara el monument, "a los que hallaron gloria en la Batalla del Ebro" torna a estar d'actualitat, uns el volen tirar, els altres reconvertir i d'altres ni fu ni fa. Ho tinc clar, reconvertit o no, sempre estarà present la idea primigènia, qui el va idear, qui el va construir, qui el va instal·lar, qui el va inaugurar i quin és el seu vertader i únic significat.

Caldria acabar d'una vegada amb la seva allargassada figura, com allargassada és l'ombra del general, i donar-li a la pilastra, darrer vestigi del pont que allí hi havia, la utilitat per a la qual havia estat dissenyada i construïda..

Si hi han diners per desmuntar el ferro vell, i si n'hi han per refer el que sigui, això no ho sé. Però si ara no n'hi han segur que rebuscant calaixos d'aquí i d'allà, més tard o més d’hora, acabaran sortint-ne. Tot és qüestió de deixar passar el temps, sols el temps just i necessari...

Fins i tot en els dies de boira espessa, es manifesta la seva fantasmagòrica figura.

Il·lusions i incerteses: Estic més content que un ginjol !

2010-10-18T18:47:00.009+02:00

Foto de l'Arare o d'algun dels seus amics.

Enguany per primera vegada en trenta anys he fet les vacances atomitzades. Per una cosa o per l'altra he anat deixant bocins del meu descans anual escampat pel galimaties numèric del calendari. Jo reservant-me uns dies per la presentació de la nostra novel·la col·lectiva: Il·lusions i incerteses a la Llibreria Bertrand de Barcelona i per poc em quedo sense poder anar-hi.

Però el dijous passat vaig ser d'hora, em va atabalar una mica la quantitat de gent, jo esperava algo més recollidet així com en família, però no. Tot plegat va resultar agradable i va servir per carregar-me les piles, que darrerament les duc una mica descarregades.

El divendres, més literatura. A la Llibreria "La 2 de Viladrich" de Tortosa vaig assistir a la presentació del recull Mitja dotzena d'ous de Jordi Pijoan-López. Era present el Jordi i fent els honors el Jesús Maria Tibau. Un acte força agradable, adobat per la fina ironia del Jordi i el Jesús.

El dissabte, seguim amb la literatura. A la llibreria Serret de Vall-de-roures, el David Monteagudo signava la seva novel·la "Fi" de la que recentment, l'Amenabar ha adquirit els drets pel cinema. El David, és un home senzill, d'aquells que et cauen bé a la primera. Em va signar la seva novel·la i jo vaig fer el mateix amb un exemplar d'Il·lusions i incerteses i l'Octavi Serret, com és habitual va immortalitzar el moment.

Un luxe de presentació a la Bertrand de Barcelona

2010-10-15T09:29:00.009+02:00

Ahir al vespre, ens vam aplegar set dels nou autors d'Il·lusions i incerteses a la Llibreria Bertrand de Barcelona per presentar la nostra novel·la col·lectiva. Va resultar un luxe de presentació.

El saló de presentacions, ampli, còmode i lluminós amb vistes a la llibreria i a un jardí paradisíac ubicat a l'interior de l'illa de cases. Un lloc únic.
El públic assistent, que va omplir la sala, va ser agraït i participatiu, formant-ne part els escriptors Roser Amills, David Martí, Víctor Amela i Jordi Pijoan López.

L'acte va començar als volts de tres quarts de vuit, amb les paraules de Francesc Sánchez en nom de March Editor, a continuació i per rigorós ordre alfabètic vam participar els set autors presents: Juanma Garcia, Maria Lluïsa Gascón, Elisabet Martí, Montse Medalla, Carme Serret, Jaume Silvestre, i tancant la roda l'escriptor barceloní i resident ja fa molts anys a Beseit, Silvestre Hernández.

Després d'anar desgranant el procés d'elaboració de la novel·la, i d'explicar com haviem viscut l'experiència el diversos autors presents, es va donar pas a la participació del públic assistent, que va acabar amb un al·legat en defensa de la supervivència i l'ensenyament del català a la Franja i molt especialment a la comarca germana del Matarranya.

A la presentació, a pesar de no ser-hi present físicament, no van faltar els referits, records i agraïments a l’infatigable llibreter de Vallderoures, l’amic Octavi Serret.

Gràcies al públic per assitir-hi i per llegir-nos; als escriptors presents per recolçar-nos; a la Llibreria Bertrand per acollir-nos; a March Editor per dur-nos al paper; a Joan Carles Gil per la idea i la coordinació del projecte; als companys d'aventura, per la seva amistad i els bons moments passats i esperem que futurs. I a l'Octavi Serret per haver-la liat una vegada més, i que no sigui la darrera.

Il·lusions i incerteses: Cap a Barcelona

2010-10-08T18:36:00.005+02:00

Per Sant Jordi vam viatjar cap a Barcelona, amb les nostres Il·lusions i incerteses, en aquella ocasió va ser el local Margarita Blue qui ens va acollir.
Han passat sis mesos i la nostra novel·la s'ha passejat: per la Fira literària de Jesús; per la Fira del llibre ebrenc de Mora; va tenir la seua presentació al Trull de les raboses de Valderoures, lloc on Octavi Serret i J. Carles Gil van gestar la idea del llibre; i va envaïr l'espai radioelèctric de la mà de Jesús Maria Tibau al seu programa televisiu: Tens un racó dalt del món del Canal 21.
Ara la nostra novel·la col·lectiva torna a Barcelona, i el proper dijous 14 d'octubre a les 19.30 hores, la llibreria Bertrand de la Rambla de Catalunya acollirà una nova presentació de la mà de David Martí, de Victor Amela, de l'Editor Francesc March i dels coautors: Montse Medalla, Elisabet Martí, Ma Lluïsa Gascón, Carme Serret, Jaume Silvestre i jo mateix.

Com no pot ser d'altra manera, esteu tots convidats. Us hi esperem.

Votem o els botem?

2010-09-08T20:38:00.004+02:00

I tot comença, els sindicalistes anuncien oficialment la convocatòria de vaga general pel proper 29 de setembre, i el Montilla, a bombo i platerets, assenyala el 28 de novembre com a data per les eleccions al Parlament. I els ciutadans que no cobrem 58.000 euros a l'any, i per tant som uns infeliços (Universitat de Princetown, dixit), què farem aquestos dies? Anar a votar el 29S, fer vaga el 28N, anar a caçar bolets tots dos dies, o botar-los a tots?

Cada dia n'estic més fart...

Somnis impossibles

2010-08-25T19:55:00.003+02:00

Aladí es va trobar un llumener a la sorra, devia ser al desert. Jo a la sorra de la platja no he sentit mai que algú s'hagi trobat un llumener amb un geni fart d'esperar que algun vailet curiós l'alliberi.

Encara que de trobar-me, a la platja m'he trobat de tot i res de bo, sempre m'agrada mirar encuriosit per si descobreixo una ampolla amb un missatge. Però tampoc.

Com a molt, alguna ampolla de plàstic que no du cap missatge, ni tan sols cap geni "made in Xina".

L'Hort de la Música a Roquetes

2010-08-18T19:13:00.004+02:00

Els propers 27, 28 i 29 d'agost es celebra a Roquetes una nova edició de l'Hort de la Música, el Tradicionarius a les Terres de l'Ebre, un cap de setmana complert de música popular i tradicional, a un preu immillorable.

Podeu consultar la Programació a la web de l'Ajuntament de Roquetes.

La Noria de Plata ja sols és història

2010-08-13T22:18:00.003+02:00

Ara sí.

Fins avui, els que ja tenim uns quants d'anys, podíem dir: això era la Noria de Plata. En un plis plas, entre ahir i avui, la vella edificació que havia contingut la sala de ball la Noria de plata ha anat a terra. Potser feia 30 anys que va tancar, però el lloc havia estat prou emblemàtic, per mantenir el record en la memòria col·lectiva dels joves, d'una altra època, de Tortosa i rodalies.

Ara, ja sols és història, que descanse en pau, i benvinguda sigui la nova urbanització.

Castelvispal: A la cerca dels orígens

2010-08-02T16:08:00.007+02:00

Castelvispal, és un petit poble de la comarca de Gúdar Javalambre, on van néixer els meus avis paterns, és un poble del que tenia referències per ser l'escenari d'algunes de les històries que havia escoltat de ben petit, però que mai havia tingut ocasió de visitar.

Castelvispal en els seus bons temps havia arribat a tenir censats 34 focs, actualment no arriben a la desena les persones que hi viuen permanentment. Per arribar-hi cal anar des de Puertomingalvo(Terol) per una pista forestal, o des de la capçalera del municipi Linares de Mora(Terol) per una antiga pista forestal transformada, un parell d'anys enrera, en carretera asfaltada per la Diputació de Terol.

Al poble, situat al fons d'un barranc a 1080 metres d'alçada sobre el nivell del mar, hi han poques coses que visitar com no siguin les seues dues fonts més emblemàtiques: la Font dels borratxos a una de les corbes de la carretera d'accés al poble, la Fuentica, i l’església.

Al cap davall del poble, hi ha una placeta on es troba la petita església romànica d'aspecte auster i seriós com es d'esperar, que contrasta amb el seu interior, petit i acollidor on el visitant es sorpren al contemplar un inesperat esclat de colors.

Una visita programada molts mesos enrera i que ha valgut la pena: he pogut posar escenari a alguns dels meus avantpassats, posar orde en el trencaclosques que vaig construint des de fa un bon grapat de mesos i he afegit algunes peces més que em mancaven.

Al Vispal, com se l'anomena popularment, es pot gaudir sobre tot, de pau i tranquilitat i qui vulgui escoltar el silenci, ja sap on ha d'anar.

La C-12 pel Canalet

2010-07-26T22:39:00.005+02:00

La Generalitat ha adjudicat, aquest mes de juliol, el projecte constructiu de la variant desdoblada de Tortosa per 1.2 MEUR

El traçat de la variant correspon a una via desdoblada de 12 quilòmetres de longitud que comprèn els termes municipals de Tortosa i Roquetes i, en un petit tram final, al terme d’Aldover. S’inicia a l’actual C-12, a prop del nucli de Vinallop (terme municipal de Tortosa), que es desdobla en un tram d’uns tres quilòmetres.

A partir d’aquest punt, el traçat se separa de l’actual C-12 i comença, pròpiament, la variant. La via discorre cap al nord-oest fins a l’encreuament amb la T-342 (de Roquetes als Reguers). A partir d’aquesta zona, el traçat discorre cap a l’est, fins a enllaçar novament amb l’actual C-12, a l’inici del terme municipal d’Aldover.

Quatre enllaços

La carretera projectada està formada per dues calçades amb dos carrils de circulació cadascuna, separades per una mitjana de 2 metres d’amplada. Així mateix, la variant preveu quatre enllaços:

· Enllaç amb la C-12: Connectarà la variant amb l’actual C-12 cap al nucli urbà de Tortosa. Aquest enllaç situat a la zona de Vinallop serà objecte d’un estudi específic tenint en compte les al·legacions presentades

· Enllaç amb la TV-3421: Un enllaç format per dues rotondes i un pas inferior permetran la connexió amb la carretera TV-3421 (Roquetes – Mas de Barberans)

· Enllaç amb la T-342: Dues rotondes unides per un pas superior permetran fer tots els moviments entre la variant i la T-342 (de Roquetes als Reguers)

· Enllaç final amb la C-12: La variant connecta novament amb la C-12 actual a Tortosa, prop del terme d’Aldover, mitjançant un enllaç a diferent nivell que permet tots els moviments i es complementa amb una rotonda sobre l’actual C-12 costat est per als canvis de sentit i la connexió amb diverses finques

Les Bruixes d'Arnes a la Biblioteca de Tortosa

2010-07-24T21:39:00.009+02:00

Foto: Jesús Tibau, David Martí i Irene Prades a l' inici de la presentació

Ahir divendres tal com estava previst, es va celebrar a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa la presentació de la segona edició de la novel·la Les Bruixes d'Arnes. La presentació va anar a càrrec de l'escriptor Jesús Tibau i del propi autor David Martí.

David ens va parlar, de la mà d'en Tibau, de la seva obra; ens va fer un avanç de per on pot anar el seu proper treball; i ens va donar, una vegada més, mostres del seu caràcter afable i senzill en desgranar la seva (r)evolució interior.
Per acabar la presentació Irene Prades va llegir un fragment de “Les bruixes d'Arnes”, tot just quan la Lluna i en Salvador es troben a Tortosa amb l'insigne cavaller i escriptor tortosí Cristòfor Despuig, del que justament enguany es celebra el cinc-cents aniversari del seu naixement.

Enhorabona a tots plegats, a un per l'èxit i als altres per poder gaudir-ne.

Foto: Jesús Tibau, Irene Prades, David Martí i Xavier Aragó, petant la xerrada moments abans d'iniciar-se l'acte

L'any de Cristòfor Despuig

2010-07-22T17:15:00.009+02:00

Foto: Palau dels Despuig, antiga seu de la Biblioteca Popular de Tortosa

Enguany a les festes del Renaixement el personatge clau és en Cristòfor Despuig (1510-1575?) en commemoració del cinc-cents aniversari del seu naixement, i per aquesta raó l'amic Jesús Tibau, des del seu blog Tens un racó dalt del món proposa fer-li un petit homenatge al singular cavaller i escriptor tortosí del Renaixement.

La seva obra "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" (1557) és una interessant obra en prosa catalana del segle XVI. Escrita en forma de diàlegs, l'autor va repassant la història de Tortosa i aprofitant l’avinentesa posa el dit a la nafra en assumptes de Catalunya, -sembla mentida que hagin passat cinc segles-.

Per il·lustrar el seu tarannà us deixo un fragment de la introducció dels Col·loquis on ves per on ja se'n parla de la problemàtica de la llengua:

No he volgut escríurela en llengua castellana, per no mostrar tenir en poc la catalana, y també per no valerme de llengua estranya pera defensar y llustrar la naturaleça propia, que es la principal intenció de mon treball: ni tampoc la he volguda escriure en la llatina perque no pareguera ser tant generalment tractada i entesa per los de la nostra nació com yo vulguera, per honra y contentament dels quals se es escrita ...

Tortosa, XV Festa del Renaixement.

2010-07-21T18:03:00.003+02:00

Demà 22 de juliol s'inicia la XV Festa del renaixement, durant quatre dies una ciutat sencera viatja fins al segle XVI, amb els seus habitants i tots aquells que la vulguin visitar. Aquí us en deixo un tast i si en voleu saber més, passeu i assabenteu-vos-hi :

La segona quinzena de juliol Tortosa celebra la Festa del Renaixement. Amb el subtítol l'Esplendor d'una Ciutat al Segle XVI, la Festa rememora, a través d'una àmplia oferta d'activitats de caire lúdic i cultural, el període històric del segle XVI, un dels moments més interessants en l'existència de la nostra ciutat.
A recer del ric llegat patrimonial, artístic i cultural del segle XVI, cada any ens podem traslladar a un món d'olors, sabors i costums ja desaparegut. El nucli antic es transforma, nobles edificis i centenàries muralles s'engalanen de forma exuberant mentre els ciutadans acaben de bastir les seves tavernes, preparen els obradors i enllustren els seus vestits d'època; els procuradors -el govern local- i les famílies nobles, es mostren ufanosos i passegen amb senyoriu pels carrers de la ciutat que governen a l'hora que es succeeixen multitud d'actuacions de comediants i músics vinguts d'arreu.

Text i videos: web de la Festa

La festivitat del Carme a l'Ampolla

2010-07-17T22:04:00.005+02:00

La popularitat de la festivitat del Carme entre mariners i gent de la mar, queda reflectida en les festes que cada any li dedica la vil·la marinera de l'Ampolla a la Mare de Déu del Carme.

Ahir era la diada, al sons de la Salve marinera, la Banda de música acompanyà a la imatge de la Mare de Déu, fins al moll on la va pujar a bord d'una barca que escortada de tota mena de embarcacions, va navegar en processó per la badia.

En acabar un castell de focs, que des de la platja de l'Arenal, es veia d'allò més bé i on hi havien congregats gran quantitat d'espectadors armats de repel·lent pels mosquits, qui no en portava ja s'ho va notar.

Ara a esperar l’any vinent per a tornar-hi.

La nit fosca

2010-07-16T12:39:00.004+02:00

La nit era molt fosca, el cel ple d’estrelles pipellejava com un immens arbre de Nadal a l’estiu. Es va aixecar, descalç i a les fosques va caminar per la casa, i les seves diminutes passes el van dur al balcó, allí assegut al terra va distingir la silueta immòbil del pare que li va allargar la mà i un amorós:

-Vine.

Va arrupir-se contra el seu cos, i amb els seus dits menuts va anar acariciant aquelles mans grans, dures, i aspres del treball, però plenes de tendresa.
Al cel, el pare, li va assenyalar les estrelles que parpellejaven, i va xiuxiuejar-li estranys noms que ell era incapaç de recordar. D’entre els milions que hi havia en va escollir unes poques, que dibuixaven al cel curioses formes, la que mes va agradar-li era un senzill carro, com els que encara omplien els carrers i els camins dels voltants.

Es va preguntar, com ho faria aquell carro per mantenir-se allà dalt al cel, sense cap cavall alat que l’arrossegués, i llavors escoltava del pare fantàstiques històries de moixons estel·lars, d’éssers invisibles i d’estranyes forces que mantenien suspès, del sostre del món, aquell preciós maremàgnum de llums.

En despertar, els raigs del sol es colaven per l’escletxa del porticó de la finestra. Refregant-se les lleganyes va sortir al balcó i va mirar al cel, no hi havia estrelles, sols el sol i el cel blau. El llavis li van dibuixar un morret de desconsol, la nit s’havia fet curta, hauria d’esperar tot el dia per contemplar-la de nou. Anava a marxar del balcó, però un dels geranis de la mare el van aturar, li va acariciar les fulles verdes i va jugar amb els pètals vermells.

-Si sempre fora de nit, no podries contemplar la bellesa de les flors, ni la varietat dels colors, ni la intensitat del cel blau, -mentre la escoltava, els seus ulls es van perdre en la profunda tendresa del ulls de la mare, li va donar un petó i va sortir corrent: Se’n va anar a viure el dia i a esperar la nit.

Puges o baixes (10)

2010-07-08T18:41:00.005+02:00

Les escales serveixen per comunicar dos plans ubicats a diferent nivell, com a teoria queda força bé, però hi han escales que a més serveixen per a comunicar el present amb el passat.

Les escales que avui porto al blog, a més de comunicar el carrer Sant Francesc amb el carrer Sant Francesc de Dalt del barri tortosí de Santa Clara, comuniquen directament el meu present amb el meu passat. Pujar-les de nou ha suposat recordar cridòries de xiquets que ja no hi són, olorar fragàncies de clavells xinesos i geranis que ja no floreixen, i saludar parets nues on abans s'arrengleraven cadires de bova on ja ningú s'asseu a petar la xerrada a l'ombra de les cases.

Aquestes escales em duen records a tardes d'estiu...

Il·lusions i incerteces a la "tele" amb Jesús Tibau

2010-07-07T18:24:00.007+02:00

Foto: Tens un racó dalt del món

Aquesta tarda la novel·la col·lectiva: Il·lusions i incerteses, ha estat al programa Tens un racó dalt del món, que presenta Jesús Tibau i que emet aquesta nit el nou Canal 21 de les Terres de l'Ebre, i per Internet Teveon.

Això de la tele imposa, però una vegada estàs al ball, balles. La presentació de la mà de Jesús Tibau i amb companyia de la Maria Lluïsa Gascón i de l'Elisabeth Martí ha passat d'una volada, ha estat una xerrada distreta i distesa, haguéssim pogut estar molta estona parlat del llibre, de projectes, d'idees i de fer volar coloms. Una experiència interessant que tinc que agrair a Jesús Tibau haver-la pogut fer realitat.

Gràcies company !!

També se'n parla aTens un racó dalt del món

Carrers engalanats?

2010-07-05T17:50:00.006+02:00

Abans era costum celebrar concursos d'engalanat de carrers. Els veïns es passaven mesos preparant els elements que servirien per convertir el carrer on es vivia en el carrer més decorat de la població. Era costum, com és costum que l'Ajuntament pengi als carrers principals, senyeres i escuts de la ciutat, cal rentar-li la cara a carrers i voreres per fer atractiu el poble de cara a propis i forasters.

Enguany, l'Ajuntament ha penjat com sempre senyeres i banderoles. Que jo sàpiga ja no hi cap carrer de la població que s'engalani com abans es feia, massa temps i diners invertits, ara bé hi han indrets de la ciutat on l'incivisme d'alguns veïns i l’escassa diligència del concessionari municipal de neteja permet casos "d'engalanat ciutadà" com en el cas de la foto.

Fa una setmana ja hi era així, i avui són les 17:50 del dilluns cinc de juliol. Fins quan?

Carrosses i confetti

2010-07-04T22:34:00.005+02:00

Com tots els primers diumenges de festes, aquesta tarda al carrer Major i a l'Avinguda Ports de Caro, les boles de confetti anaven que volaven. A primera hora no hi havia gaire gent, el sol i la xafogor ha fet retardar la sortida del personal, però fins passades les nou del vespre ha hagut temps de tot.

Aquesta nit ball, i demà més...

Festes de Roquetes 2010

2010-07-02T20:36:00.005+02:00

I ja hi tornem a ser!!!

Ha passat un any com si no res, i les festes en honor a Sant Gregori són a punt de començar fins el proper dia 11 de juliol.

Com sempre, dinades, bous, balls, confetti, soroll, rialles, coets, i a oblidar-se per uns dies de crisis i mals rotllos.

Si sou de Roquetes que xaleu. Si sou forasters, no us hi sentireu pas, teniu les portes del poble obertes de bat a bat.

Paper mullat

2010-06-30T18:02:00.005+02:00

Cabia esperar un resultat com aquest? Veien com eren els cuiners, el potatge estava assegurat que seria indigest.

Després que Guerra i els seus sequaços li passessin el ribot, el PP de Mariano i el Defensor del Pueblo del PSOE, van tirar el text a l'aigüera del TC, i aquestos molt manats dels seus amos han tingut l'Estatut quatre anys a remulla, convertint la Llei catalana en un manyoc de paper mullat.

I ara què volen, que fem palmes amb les orelles...?

La vaga !!

2010-06-08T22:10:00.007+02:00

I ha arribat el dia de la vaga, el seguiment ha estat desigual i la guerra de les xifres ha esclatat. Tan hi fa. Aquí sols servia guanyar per golejada i no ha estat així.

El seguiment no ha estat contundent i el Govern ja té la coartada per tirar endavant les mesures d'ajust. Abans d'una setmana veurem el proper capítol d'aquest culebron que promet ser molt dolorós.

Ajustar-se el cinturó serà poc...

Que Déu ens agafi confessats i amb els calçotets posats!!!

Il·lusions i incerteses a Móra

2010-06-06T21:06:00.008+02:00

Sota un cel ennuvolat que constantment amenaçava pluja, Elísabeth Martí, en nom dels nou autors, s'ha encarregat aquest matí, en el marc de la Fira del Llibre ebrenc de Móra d'Ebre, de presentar la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses.

La novel·la que ha estat editada per March Editor, va néixer com idea al caliu de la Llibreria de Val-de-roures, on Octavi Serret no para de fer bullir l'olla, encomanant a tothom el seu entusiasme.

Regina Bladé, Juanma Garcia , Maria Lluïsa Gascón, Elísabeth Martí, Montserrat Medalla, Carles Mongio, Carmen Serret i Jaume Silvestre, caiem en el parany i donem vida a vuit personatges, teixim quatre històries, i Silvestre Hernàndez remata l’obra en una única situació final.

La Mercè: Una història en imatges

2010-06-06T15:09:00.003+02:00

Ahir dissabte 5 de juny, a la Biblioteca Municipal de Roquetes "Mercè Lleixà", es va celebrar la clausura de l'exposició "La Mercè. Una història en imatges". L'acte de clausura va estar presidit per Francesc Ollè, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Roquetes; per Cinta March, Presidenta de "l'Associació d'Exalumnes de la Mercè de Tortosa" i per Toni Gallardo, periodista i exalumne, que ens va oferir una xerrada sobre la història de la fotografia, a traves de les fotos sobre l'escola que els exalumnes van aportar al blog Som de la Mercè en ocasió del 160è aniversari de la creació del col·legi.

Avui puc afirmar que haver passat per les aules del Col·legi públic "La Mercè" no és qualsevol cosa, és per sentir-se orgullós. Jo al menys m'hi sento.

Il·lusions i incerteses a la Fira de Móra

2010-06-03T19:03:00.007+02:00

El proper cap de setmana a Móra d'Ebre es celebrarà la 7à Fira del Llibre Ebrenc, i dins dels actes programats el diumenge 6 de juny, a les 11 hores, es presentarà la novel·la col·lectiva en la que vaig participar: “Il·lusions i incerteses”, a càrrec de Joan Carles Gil, coordinador de l'obra, al que acompanyarem alguns dels autors.

365 contes

2010-05-31T22:24:00.008+02:00

Avui dilluns 31 de maig de 2010, el blog 365 contes ha publicat el darrer conte, el que fa 365, tot just titulat "365 contes", no podia ser d'altra manera.

El blog 365 contes, de la mà de la infatigable bajoqueta ha estat publicant un conte diari, on la única condició era que cada conte contingués 365 paraules. Més de cent autors han aportat el seu granet de sorra col·laborant en el projecte d'aquesta roquetera amant dels llibres.

bajoqueta, i ara què?

La primera gran tisorada

2010-05-27T20:53:00.006+02:00

Avui, amb la ratificació, per un vot, del Decret de reducció de salaris als empleats públics i la congelació de les pensions entre altres mesures, s'ha consumat la primera gran tisorada al "sistema espanyol", una manera de viure, enveja de forasters, que té els mesos comptats.

Amb la pressió, d’aquelles instàncies polítiques i econòmiques que manen de veritat al món, el Zapatero s'ha vist abocat a prendre les mesures que tan es resistia a reconèixer com a necessàries. El temps que ha trigat ha estat determinant per tenir que seguir el camí més dolent de tots els que podia emprendre si hagués fet els deures quan calia.

Ara, el malalt és greu i no es cura amb cataplasmes, cal actuar ràpida i contundentment, i com sempre aquestes actuacions es corresponen en aplicar la tisora allí on fa més mal.

La primera tisorada, diuen, és no res comparat amb allò que ens ve a sobre. D'aquí a fi d'any veurem mesures, com la flexibilització salvatge del mercat de treball, acomiadaments al sector públic conseqüència de la privatització de serveis (socials, educatius i sanitaris, entre altres), reduccions en la cobertura del subsidi d'atur i retalls substancials a l'estat del benestar. A part d’altres ocurrències que puguin il·luminar a ses senyories.

Tan de bo que els oracles vagin errats, i tot sigui el malson d'un grapat d'analistes amb insomni. Ens estalviaríem molts maldecaps.

Ranxet de popet amb carxofes

2010-05-22T00:43:00.000+02:00

Hi ha dies que tenim desigs, i avui toca popet.

Mirem al rebost o sortim volant a buscar el que ens fa falta.

Mig quilo de popet
Un grapat generós de pèsols
Dues tomates
Una ceba
Mitja dotzena de carxofes
Mig got de brou de peix

Escaldem les carxofes, netes i esquarterades, i el grapat de pèsols. Màxim vuit minuts. Ho reservem.
Fregim el popet amb oli roent, un instant vist i no vist, i ho reservem.
Sofregim la ceba trinxada i quan sigui rossa afegim la tomata trossejada. Quan la tomata estigui al punt, afegim les carxofes i els pèsols, el brou i el popet.

Uns minutets que faci xup xup i al plat.

Bon profit...i moderació.

Puges o baixes (9)

2010-05-21T19:09:00.005+02:00

Les escales, per alguns, sempre són problemàtiques. Tenen dificultat per pujar o baixar, altres tenen vertigen, i alguns altres les dificultats els sobrevenen quan es tracta d'arranjar-les, fer-les o desfer-les.

Aquestes que pugen al Fort d'Orleans a Tortosa, estan força castigades pel pas del temps, ara ja ningú les utilitza, i qui vol pujar-hi sempre pot fer el cabra o fer-ho molt més còmodament per les, molt properes, escales d’accés a l'Edifici Betania de la URV

Pubilla i pubilleta majors 2010

2010-05-21T00:30:00.000+02:00

Foto: Ciutat de Roquetes

Com tots els anys, durant la primera setmana del mes de juliol, Roquetes celebra les seves Festes majors en honor de Sant Gregori, patró de la ciutat.

Enguany, el Patronat municipal de festes ha estrenat blog i compte al facebook, on se suposa s'anirà informant de les novetats i de tot allò que pugue ser d'interés.

I per anar fent boca, com sol ser habitual, ja han estat escollides la Pubilla i pubilleta majors 2010, honor que ha recaigut en Georgina Lleixà i Joana Palanques.

Enhorabona a totes dues.

...i que enguany arribin els Programes de Festes i el panoli a totes les llars de Roquetes...

Una mirada freda

2010-05-19T19:27:00.005+02:00

Amb l'obertura del tram remodelat de carretera entre Horta de Sant Joan i la C-12, molt han millorat les comunicacions entre el Baix Ebre, i la Terra Alta i el Matarranya, ara bé no us en refiéssiu, als marges del nou tram algú ens vigila permanentment, la seva mirada freda i buida, és esglaiadora.

Qualsevol s'atura a estirar les cames, amb uns ulls clucs que no perden detall d'allò que fem, o deixem de fer...

Clasificar fotos digitals...

2010-05-12T18:50:00.005+02:00

El passat divendres 7 de maig, va tenir lloc a la Sala Polivalent de la Biblioteca Municipal "Mercè Lleixa" de Roquetes la xerrada "Idees i consells per organitzar les nostres fotografies digitals".

La xerrada va a estar a càrrec d'Emili Vilaró, autor de l'aplicació informàtica Evilfoto, que va anar descobrint les utilitats de la seva aplicació i donant valuosos consells de com organitzar les nostres fototeques.

Molt bé pel senyor Vilaró, i enhorabona a la "Biblio" per la diversitat d'actes que acull i ofereix.

Codi Forestal

2010-05-10T13:49:00.001+02:00

Publicat avui al Blog 365 Contes

El professor Malasang des de la seva talaia amollava el feixuc discurs filosòfic pel que li pagaven, dirigint-se a un auditori quasi absent, o així ho semblava. Dos minuts abans d’acabar la classe va recollir les seves coses, es va plantar al centre de l’entarimat, i desafiant als seus oients va exclamar,
-La setmana vinent, em faran a mans un treball referent al tema d’avui, de setanta planes a doble espai, amb Arial 12, i enquadernat en espiral. No oblidin la bibliografia emprada en el treball -, i sense més explicacions va sortir de l’aula.
Marc va començar d’immediat. Entre la feina, el cap de setmana al poble, la resta d’assignatures, el carnet de conduir i les xicueles amb les que havia quedat pel dijous la nit, li aniria més just que un pany de cop per tenir-ho enllestit.
Aquella nit Marc va fer les quatre donant-li voltes al treball, quan es va posar al llit, esgotat va agafar el son a l’instant. Com totes les nits, va somiar amb la cambrera del bar de la universitat, amb la prenyada de l’autobús, amb les companyes de classe, amb les xicueles del dijous i amb la mare d’en Lluís. Al bell mig d’aquell paradís de trempera onírica, va aparèixer l’ombra del professor Malasang. Marc es va esverar, sense cap dubte aquella ombra mig difosa era el professor. L’ombra, va insistir en assenyalar que a l’apartat de la bibliografia no oblides ressenyar el Codi forestal.
Marc, esverat, es va despertar de sobte, no entenia que volia dir tot allò, però ell no era dels que deixen serrells. Va encendre el portàtil i va fer la consulta al Google: Codi forestal, el més semblant que va trobar va ser la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.
No entenia res. En els dies següents va enllestir un treball justet com pocs, però no va oblidar-se de la referència bibliogràfica a la Llei forestal catalana, i va donar-li al professor.
Dies després, quan les notes es van penjar al tauler, farcides de suspesos i d’aprovats pels pèls, destacava l’excel·lent d’en Marc, que va deixar a tothom bocabadat i a ell que seguia sense entendre res de res.

Vagarejant: Res a dir

2010-05-07T16:31:00.000+02:00

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment", el diumenge 21 de març de 2010

La sala era plena de gom a gom, fins i tot els passadissos eren plens de gent. Els parlaments es succeïen sense descans: hores i hores de paraules buides, semblava que tothom havia perdut la noció del temps i de la realitat.

Del fons de la sala algú va aixecar el braç, el President li va fer un gest convidant-lo a prendre la paraula. Ell, amb les mans a les butxaques de l'americana i segur de si mateix es va obrir pas entre la gentada, fins que va aconseguir arribar al faristol. Els assistents van emmudir, semblava que per fi algú diria allò que tots necessitaven escoltar.

Es va treure les mans de las butxaques, va separar els avantbraços del cos mostrant els palmells de les mans al cel, mentre movia el cap de costat a costat al temps que encongia les espatlles.

I sense dir paraula va tornar al seu seient. L'auditori va esclatar en aplaudiments i visques al darrer participant, per fi algú havia estat del tot sincer: No tenia res a dir i no va dir res...

Vagarejant: El dia de demà

2010-05-06T16:28:00.000+02:00

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment" el diumenge 21 de febrer de 2010

El currículum delictiu d’en Julià era complert, havia passat per tots els esglaons de la professió: La seva primera acció va ser prendre-li l'entrepà a en Jaume als bacinets, després els diners del cine als fills de l'alcalde, més endavant va buidar el calaix del quiosc de llaminadures de la cantonada, no es va estar d'estirar la bossa a les velletes del barri, va netejar les caixes registradores de les gasolineres de les afores, ja es tutejava amb els joiers i els empleats de banca de les rodalies, i els policies de barri i ell eren vells coneguts...

De tots era esperat que algun dia abandonés el barri i donés el salt al centre de la ciutat i fins i tot viatgés a altres ciutats del país, i quan va passar a ningú va estranyar. Com tampoc va estranyar el dia que van veure la seva foto a tots els noticiaris amb la noticia de la seva detenció. No va trigar gaire, però, a escapolir-se de la vigilància de la policia i tornar a les seves activitats "econòmiques". Semblava que res no l'aturava, però la noticia de la premsa el va deixar glaçat. Ell que s'havia dedicat amb cos i ànima a la seva professió, ell que havia guanyat molts calers, però que quasibé els havia gastat tots, ell que havia facilitat la circulació d'efectiu, ell que s'havia comportat com un consumidor compulsiu facilitant el perfecte funcionament del sistema capitalista, ell... no havia cotitzat mai a la Seguretat Social, i es sentia desprotegit.

Va tancar el diari i va baixar al carrer, havia de prendre mesures al més aviat possible, va entrar a la sucursal de la caixa que hi havia a la plaça. L’empleat en veure'l es va posar tens, però va obrir el calaix dels diners i li va posar amb naturalitat dos feixos de bitllets de cent euros a sobre la taula.
Com si no res, Julià es va asseure, va agafar els dos feixos de bitllets i se'ls va posar a la butxaca, mentre amb molt d'entusiasme s'interessava per un pla de pensions adequat a les seves circumstàncies. Havia d'assegurar-se el dia de demà...

Vagarejant: Faig veure

2010-05-05T16:00:00.000+02:00

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment" el divendres 8 de gener de 2010

Faig veure que ja no et recordo, i estàs sempre amb mi. El temps passa i els dies s’amunteguen a la meva porta, mentre amago els records al soterrani del meu cor. T'he oblidat? Vaig oblidar el so de la teva veu. Vaig oblidar la fesomia del teu rostre. Vaig oblidar..., vaig oblidar el tacte de la teva pell, però et sento i et veig.

Faig veure que no et recordo i estàs sempre amb mi, dia a dia enrajolant el temps, i lluint-lo d’oblit, però els records amagats al fons del meu cor bramen, criden, s’esvaloten i manifesten la seva presència.

El temps s’aixeca com un mur infranquejable, no hi ha tornada, no hi ha retorn.
Sento, sentia, però ja no ho sé, si el que sento és allò que sentia.

Passa el temps i cada dia pesa com una pedra al meu morrió, però no sento la càrrega. Faig veure que no et recordo. Quan l’oblit s’esvaeix i el teu record es fa present, sento la càrrega, sento les pedres del temps, i sento com els peus s’esfondren al profunds llots del camí. Segueixes amb mi.

Et veig, t’escolto, et sento. Però per seguir vivint en pau, faig veure que no et recordo encara que estiguis sempre amb mi, i segueixo enrajolant el temps lluint-lo d’oblit.

Vagarejant: L'amenaça del pernil

2010-05-04T16:24:00.001+02:00

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment" el dimarts 22 de desembre de 2009

Va ser la setmana passada, el noi va venir de la fàbrica carregat com altres nadals. Una caixa de cartró 59x38x11 amb un contingut típic, que si vi, que si cava, que si torró, que si polvorons. Tot normal.

Com per fer-me enveja, donades les meves minses perspectives, i per poder-lo mostrar als seus amics, va tenir la delicadesa de d'aparcar la caixa en un racó de la petita habitació on sovint passo gran part del meu temps lliure, be llegint, navegant per Internet o dedicant-me als meus hobies. Però no hi ha problema, fins ara no n'hi ha cap de problema. Enguany, com deia, la seva caixa era, si fa no fa com sempre, però no venia sola. Un pernil l'acompanyava i va col·locar-lo a sobre la caixa.

Suposo que pel pla inclinat que feia la caixa i pel fet que la disposició de pesos del pernil es força irregular, aquest va anar girant poc a poc, fins a col·locar-se en una posició poc còmoda per mi. El pernil m'assenyalava amb els dits. Quan vaig adonar-me'n, el vaig girar, vaig falcar-lo, i vaig seure. Al poc ja hi érem, el pernil havia basculat i la pota tornava a assenyalar-me amenaçadorament.

Això no podia ser, la situació es va repetir. Jo em mirava el pernil amb desconfiança, ell m'apuntava amenaçador. No em podia concentrar en allò que feia, mirava de reüll per preveure quan es mouria, no podia permetre que un simple pernil de porc m’amenacés a la meva pròpia casa.

Aquella nit vaig decidir lligar el pernil a la prestatgeria, no estava disposat, a que aprofitant la nit, pugues fer de les seves per la casa. Amb la seguretat de que no podria moure's, vaig anar al llit, en son demà prendria una decisió. Però la nit no va ser tranquil·la. El pernil em va perseguir en somnis, va ser un turment, no podia descansar.

A trenc d'alba, i fugint del pernil que em perseguia per onírics carrerons estrets, d’un bot vaig sortir del llit. Ullerós i emprenyat les cames em van dur fins la cuina. Jo posaria remei a tot aquest enrenou.
A un armari dormia plàcidament el més terrorífic estri de tortura de pernils que mai s'ha inventat, en retirar-lo de l'embalum que el protegia, vaig comprovar que el cargol funcionava correctament. Era l’hora. Vaig anar en busca del pernil, subjectant-lo fortament en el moment d’alliberar-lo de la bossa que el protegia, amb ràpida destresa vaig clavar la cuixa al clau de l'aparell i abans que es pugués esmunyir de les meves mans el cargol ja el retenia per la pota. Ara els dits del porc ja no em miraven tan amenaçadorament, ara em pregaven compassió. Vaig ser dur i insensible, el ganivet més esmolat de tots els que hi havia al calaix dels ganivets em va ajudar a omplir un platet amb unes fines i saboroses tallades d'aquella peça, que em vaig cruspir amb un parell de llesques de pa amb tomata.

Realment saborós!!!

XVII Fira de la terrissa de La Galera

2010-05-03T22:42:00.006+02:00

El passat cap de setmana s'ha celebrat a La Galera la XVII Fira de la terrissa. Enguany l'he visitada per primera vegada i he quedat sorprès per la gran varietat de peces que rivalitzen en originalitat, factura i qualitat.

Amant com sóc de maquetes em van sorprendre, per la seva perfecció i detall, els llaüts mallorquins, bots de llum i sardinals de ceràmica que hi havien exposats. No vaig poder resistir la temptació i un d'ells va fer el viatge de tornada a casa amb mi, per convertir-se en la primera peça de ceràmica de la meva particular col·lecció de vaixells i barques.

Vagarejant: Fred al cor

2010-05-02T15:10:00.000+02:00

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment" el dissabte 19 de desembre de 2009

La darrera vegada que et vaig veure, potser no feia tant de fred, però la teva mirada de comiat em va glaçar el cor. Els nostres llavis s’acomiadaven fins la setmana vinent, però els teus ulls ho feien per sempre.
Ja han passat uns quants Nadals, el termòmetre assenyala mínims al carrer, dins de casa el Barça escalfa els ànims, la estufa caldeja l’ambient, però el meu cor segueix sent un glaç.

I tu ?

Tu continues desapareguda de la meva vida.

Il·lusions i incerteses al Matarranya

2010-05-01T23:10:00.006+02:00

Ahir, 30 d'abril es va inaugurar a Val-de-roures, el local "Lo trull de les raboses", un local que pretén conjugar gastronomia i literatura i per anar fent boca va acollir la presentació al Matarranya de la novel·la col·lectiva: Il·lusions i incerteses. Érem presents els editors (Francesc i Oscar), l'impulsor (Octavi) i els autors (Silvestre, Lluïsa i jo mateix)

Avui, 1 de maig a la Llibreria Serret de Val-de-roures hem signat exemplars de la novel·la, aquesta vegada ens hem aplegat: Silvestre Hernández, Elisabeth Martí, Jaume Silvestre, Lluïsa Gascón i altra vegada jo. Per recuperar forces hem dinat a "Lo trull de les raboses". Ha estat un dinar fantàstic, no sols pels plats que ens han servit, sinó pels comensals que hi han participat, pels projectes que s'han plantejat i per les problemàtiques que s'han anat desgranant.

Compartir taula amb l'Artur Quintana, el David Martí, el Ramon Mur, l'Octavi Serret, la Elisabeth Martí, la Lluïsa Gascón, el Jaume Silvestre, i les parelles d'alguns d'ells ha estat tot un luxe, per la meua dona i per mi seure amb tots ells ha estat un regal del cel.

Vagarejant: Demà

2010-04-30T16:14:00.001+02:00

Post publicat, al desaparegut blog "Sols per un moment", el divendres 18 de desembre de 2009

Demà, quan el sol s’espolsi les lleganyes, quan sacsegi els núvols per fer-se veure, demà dic, em trauré de sobre els llençols i mantes que em cobreixen i vindré corrents al teu encontre. Sé que no m'esperes, sé que fa temps vas perdre l'esperança de tornar-me a veure, però vindré.

Potser ja no seràs tu, potser jo no sigui qui vaig ser, però vull veure en els teus ulls les darreres paraules que vas pronunciar. Sempre podràs negar allò que vas dir-me o afirmar que vaig entendre allò que no vas prometre, però vindré.

Quan sigui al teu davant, igual dius que no saps qui soc. Quan siguis al meu davant igual prefereixo dir que no sé qui ets. Quan siguem l'un al davant de l'altre igual preferim passar de llarg fent veure que no sabem qui som, però vindré.

Demà quan el sol s’amagui esbufegant i esgotat al darrera les muntanyes, quan busqui el refugi càlid dels núvols de cotó, demà dic, em cobriré d'abrigalls amb el record d'haver tornat a veure't i potser desitgi no tornar a viure un altre demà...

Sant Jaume: Un barri en transformació

2010-04-29T13:11:00.000+02:00

Doncs si, el barri de Sant Jaume de Tortosa està canviant la seva fesomia. El barri de carrers estrets i costeruts, de cases ombrívoles i amuntegades està desapareixent. El barri havia arribat ja fa temps a una situació de no retorn, ja no s'hi valia rehabilitar, el seu nivell de degradació sols permetia l'entrada de la picola.

Poc a poc la llum del sol va ocupant l'espai on eren les cases. El carrer Llarg de Sant Jaume ha quedat mutilat a la meitat, el carrer Travessera de la Ratlla de Sant Jaume ja ha desaparegut, com ho ha fet part del carrer Aldea, i encara queda feina per fer.

Amb les màquines no sols van desapareixent els carrers i les cases, ho estan fent també les petjades, els records i les històries de tots aquells que alguna vegada van passar per aquell indret.

Il·lusions i incerteses al Trull de les raboses

2010-04-28T20:36:00.009+02:00

Aquest divendres 30 d'abril a les 19.30 hores, a Val-de-roures, s'inaugura el local Lo Trull de les raboses, un local on literatura i gastronomia comparteixen espai i que acollirà la presentació de la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses en ocasió de la Fira de maig de Vall-de-roures. La novel·la es va gestar a la Llibreria Serret de Vall-de-roures, on el dissabte dia 1 de maig, es signaran ejemplars de la novel·la.

Vagarejant: No serà per llenya

2010-04-28T16:11:00.000+02:00

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment", el dijous 17 de desembre de 2009

Auster Estuvia viu sol. Les dents li peten refugiades dins la boca, el cos li tremola sota un considerable gruix de jerseis de llana i camises felpades, les mans prinyonoses li couen amagades dins uns guants ronyosos. El fred el cobreix com un llençol de glaç. però ell es resisteix a encendre l'estufa de llenya. Encara pot resistir una mica més. Si s'acaben les reserves haurà de demanar un altre viatge de llenya, i el llenyer no és gens barat.

El termòmetre a fora marca mínims anuals, a dins no molt menys, i sota una teulada foradada la llenya amuntegada al cobert es banya amb la pluja com tots els anys i es podreix de mica en mica.

-No serà per llenya. -Li diu el metge al conductor al marxar amb l’ambulància, després de certificar la mort per hipotèrmia del senyor Estuvia.

Il·lusions i incerteses a Poesiaula

2010-04-27T21:43:00.002+02:00

El blog Poesiaula, seguint el seu estil d'escriure un poema a cada entrada ens fa una molt bona crítica de la novel·la col·lectiva: Il·lusions i incerteses.

Vagarejant: La nit

2010-04-26T13:58:00.001+02:00

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment", el dissabte 28 de novembre de 2009

La nit em cau a sobre, les llums del carrer queden reduïdes a la seva mínima expressió, i la foscor ho cobreix tot amb el seu vel negre. De tant en tant els cotxes al passar trenquen el monòton monòleg del silenci i esgarren el vel fosc que m'envolta.

Les parpelles volen baixar la persiana i deixar-se de romanços fins demà, però la nit em pesa massa quan s'adorna de les cabòries que em ronden permanentment. Tanco el ulls però de poc serveix. Segueixo veient la llum resplendent, de la darrera paraula teva que duc clavada al cor.

Il·lusions i incerteses al Margarita Blue

2010-04-25T14:40:00.000+02:00

Divendres a la tarda, Il·lusions i incerteses va ser present al Sant Jordi Blue organitzat per la Sala Margarita Blue de Barcelona. Allí ens vam trobar, juntament amb altres títols i altres autors, cinc dels autors "d'Il·lusions i incerteses": Carme Serret, Elisabeth Martí, Maria Lluïsa Gascón, Montse Medalla, i jo mateix. Vam signar llibres, vam xerrar dels nostres personatges dins la novel·la i ens vam conèixer una mica.

Per mi, ser a Barcelona un dia de Sant Jordi i signant llibres, era simplement inimaginable...

Vagarejant : Para-juga

2010-04-25T13:45:00.003+02:00

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment· el diumenge 22 de novembre de 2009. Participant del blog "365 contes"

De vegades, quan marxava a treballar, la mare em deixava a ca la veïna. Si ella tampoc hi era, el seu pare, el vell Rafel, tenia cura de mi. Estenien una catifa verda amb dibuixos vermells, i em donaven un grapat de ninotets de plàstic: indis sense cap, vaquers mancs, soldats sense escopeta i algun cavall coix. Ah!! I un preciós carruatge sense rodes.

El meu petit món es veia reduït als límits de la catifa, que ni jo ni cap de les joguines gosaríem en ultrapassar. Durant aquelles estones jo era feliç, ningú em marejava, ningú em maldava, no existia per ningú.

El vell Rafel s’asseia vora el balcó amb la seva cadira de bova, d’on no es movia per res del món. Jo de la meva catifa tampoc. Ell podia passar-se hores sense dir res, jo no tenia cap intenció de dir res. Ell era feliç mirant el carrer i donant-li voltes a les seves cabòries, jo ho era embotit en el meu limitat i fascinant món del Far west de la catifa.

Sols a vegades abandonava el meu joc d’indis i vaquers esgarrats, sorprès per l’esglaiadora tos asmàtica del meu singular cangur o quan ell amb ganes de juguesca, des de la seva cadira em donava ordres:

-Manelet, para!!!, - i jo deixava totes les joguines i em quedava quiet com un estaquirot mirant-lo.
-Manelet, juga!! – i jo tornava al joc
-Manelet, para !!!
-Manelet, juga !!!

Quan ja havia satisfet la seva curiositat i havia comprovat que jo no tenia cap intenció de protestar ni esclatar a plorar, em deixava tranquil de nou, i jo podia tornar als meus silenciosos ninotets.

Una nit, els xiulits del vent de dalt es van confondre amb la tos del vell Rafel, fins anul·lar-la. Des de la meva habitació, dos pisos més amunt, vaig pensar: -Igual el vent s’endú la tos del senyo Rafel.

Vaig encertar. No vaig tornar a sentir la seva tos. Però tampoc el vaig veure més assegut a la seva cadira de bova. Ni tampoc ningú va jugar amb mi al divertit joc del “para-juga”

Mai vaig dirigir-li una paraula, el saludava amb un somriure i m’acomiadava obrint i tancant la mà, i sento que al menys vaig quedar a deure-li un: Gràcies !!

Vagarejant: Berenar com cal

2010-04-24T13:39:00.001+02:00

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment", el diumenge 22 de novembre de 2009

No ho pot evitar. El pa, és de molla tova i crosta cruixent. Com a ell li agrada. Sobrassada, pernil, formatge, fuet, salsitxa, llom. Podria sortir un bon entrepà. L'alternativa, torrada integral i iogurt desnatat, sense sucre.

Es resigna, torrada i iogurt desnatat.

Vint minuts després, mitja baguette i la sobrassada han desaparegut.

Vagarejant: Llagrimots

2010-04-23T13:36:00.002+02:00

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment", el dissabte 21 de novembre de 2009

El ulls s’ennuvolen, em miro al vidre de la finestra, que oficia d'espill, i la imatge reflexada mostra uns ulls vermells , cansats i tristos. Els conec, són els meus. Em miro les mans, les línies que les creuen no em diuen absolutament res. Però sols de mirar-les em parlen. De les meues virtuts i dels meus pecats; dels meus esforços i del meus defalliments; dels meus triomfs i de les meues derrotes. De tu i de mi. I arranco a plorar desconsoladament.

Veritablement avui el sofregit és massa fort i el plor de ceba em banya les galtes de llagrimots.

Vagarejant: Un dia tot acaba

2010-04-22T13:34:00.002+02:00

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment" el dissabte 21 de novembre de 2009

Un dia tot acaba, i el darrer ja ha arribat. Vint-i-dos anys junts i avui per fi, s'ha acabat la nostra relació. Has estat present en els moments més íntims dels meus darrers anys, però ja has perdut la brillantor dels primers temps, el color rosat que t'adornava ha mudat en un descolorit cosmètic. Veure't em repugna, no puc mantenir la teva presència a casa ni un dia més. Hauràs de dormir al traster, tenint cura de la bicicleta.

Quan et vaig comprar el botiguer ja me'n va fer cinc cèntims.

- Aquesta cortina de bany de poliester, és per tota la vida, potser que amb el temps descolori una mica, però la seva textura i impermeabilitat seran eternes.

Il·lusions i incerteses: Cap a Barcelona

2010-04-21T16:22:00.001+02:00

La PRIMERA NOVEL·LA COL·LECTIVA EN CATALÀ, “Il·lusions i incerteses”, acaba de sortir a la llum i es presentarà en un marc immillorable: la diada de Sant Jordi a la sala Margarita Blue, un innovador espai barceloní que obre les seves portes a noves propostes literàries. La iniciativa, pionera en la nostra llengua, ha estat editada per March Editor i neix apadrinada per Octavi Serret, Premi Nacional de Cultura de la Generalitat 2009. A més, compta amb la col·laboració de Silvestre Hernàndez, un dels escriptor més destacats del català occidental.

Bona part dels autors (Regina Bladé, Juanma Garcia, Maria Lluïsa Gascón, Elisabeth Martí, Montserrat Medalla, Carles Monguió, Carmen Serret, Jaume Silvestre) també assistiran a la presentació de la NOVEL.LA COL.LECTIVA i, al mateix temps, compartiran espai amb altres escriptors, alguns de molt renom, que presenten les idees més originals en aquest Sant Jordi, tot just creant un espai on lectors i autors puguin interactuar i dedicar-se a l’art de la conversa, propiciant al mateix temps la dedicatòria de llibres en un ambient molt personalitzat i distés. La tarda estarà amenitzada per un ambient desenfadat i alegre per signar els llibres sense presses i amb el maridatge d’una cuina original i oberta fins tard, bona música de DJ’s i deliciosos còctels.

Us esperem el 23 d'abril a partir de les 17h!

DIA: 23 d’abril del 2010

AGENDA:

17h.- 21h. Presentació de llibres i dedicatòries per part dels escriptors.
A partir de les 21h. Tast literari. Degustació de delicatessen literàries per part del públic. Seran benvinguts els espontanis.
UBICACIÓ: Sala Margarita Blue.

C/ Josep Anselm Clavé, 6. metro Drassanes (L3).

Vagarejant : La carta

2010-04-21T13:25:00.001+02:00

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment" el divendres 20 de novembre de 2009

La reixeta de la bústia m'avisa que al seu ventre m'espera una carta nova. Bé. He rebut una altra carta. M'apropo a la reixeta i miro amb deteniment forçant la vista. Efectivament, hi ha un sobre blanc. No veig d'on ve, ni quin segell la franqueja, l’únic que puc apreciar es que no du remitent. La carta em dona l'esquena.

Neguitejo, però amb ànsia busco el clauer per les butxaques de l'abric, les trobo i inicio la recerca de la clau de la bústia entre una munió de claus, la meitat de les quals ja no recordo què obrin. La trobo, és petita, potser la més petita de totes les claus del clauer.

Apunto al pany, però abans he de deixar a terra el diari, i la bossa del pa. Una vegada més, trafego buscant la funda de les ulleres, la trobo a la butxaca interior de l'abric. Per fi els meus ulls veuen clarament el pany i la clau. Obro.

Encara no s'ha obert del tot, la portella de la bústia, que la mà ja ha atrapat la carta desitjada, li dono la volta i desencisat comprovo que era una altra carta del banc.

Vagarejant : La piloteta de paper

2010-04-20T13:22:00.002+02:00

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment",el divendres 20 de novembre de 2009

A mesura que avancen les hores les ulleres es glacen, prens un sobre, l'estripes i estires la tovallola humida i refregues meticulosament els vidres. Emboliques amb cura el paper ja ressec amb les restes del sobre, li dones voltes fins fer una pilota dura i consistent. T'atanses a la paperera, però de sobte la lluentor de la calba que llueix el teu cap t'enlluerna.

Reconeix que moltes vegades t'has vist temptat de donar-li una bona calbotada, i ara per un instant has desitjat disparar-li un tret amb la piloteta de paper al centre mateix de la lluenta diana. No ho fas i la piloteta de paper vola fins el fons de la paperera.

Ha anat de poc, sols et mancava un poc de valor o un molt de pocsuc.

Lo Passador

2010-04-19T18:56:00.005+02:00

D'Amposta cap a vall, si es vol creuar l'Ebre s'han d'emprar els passos de barca, on persones, besties i vehicles fan el camí pel recte.

Dins de poc, les barques seràn sols un recurs turístic i hom anirà d'una riba a l'altra en un tres i no res, gràcies al Passador, que poc a poc des de Deltebre va agafant volada cap a Sant Jaume.

Vagarejant : Sols un moment

2010-04-19T13:20:00.002+02:00

Post publicat al desaparegut blog "Sols un moment", el dijous 19 de novembre de 2009

Dorms, sento el teu cos nu al meu costat, però no goso acariciar-lo. Resto immòbil, mentre les hores passen en processó a traves de la foscor de la nit, fins que el cansament em segresta, i m'allunya de tu. No se on soc, miro al meu voltant i sols reconec l'aroma de la teva pell imprès al llençol que m'embolcalla.

Pregunto, amb paraules sense so, on has anat. I el silenci em colpeja la oïda per dir-me allò que no vull escoltar. La teva absència m'ofega, el silenci del buit que has deixat m'angoixa. I jo voldria tornar-te a veure encara que fos, sols un moment.

Bassa de la Collada

2010-04-18T22:04:00.006+02:00

Bassa de la Collada. Fullola. Tortosa

Ramats assedegats, abeuraven les teves aigües. Ara, unes poques cabres, els animalons feréstecs i algun despistat com jo encara et visiten per demanar-te que sobrevisquis en aquest món que et dona l'esquena i et condemna a desaparèixer.

Vagarejant : L'Estel

2010-04-17T16:40:00.000+02:00

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment", el dimarts 24 de novembre de 2009

Anant enlloc. Les línies de telèfon corren paral·leles al camí, els postes es succeeixen l’un darrera l’altre. No s’acaben mai. La monotonia és a punt d’esmicolar-se. Al lluny apareix un estel atrapat als cables, l’embolic l’impedeix volar.

El sobrepassa i el deixa enrera fins perdre’l per l’espill retrovisor.

Després de sopar, al sofà, la programació televisiva l’ensopeix com és habitual, està a punt de tancar els ulls i els pals de telèfon apareixen, com apareixen els cables i l’estel embolicat. El torna a deixar enrera, com enrera el va deixar el nen que hi jugava.
On deu ser el nen? El podrà alliberar o s’estimarà més construir-ne un altre?

Que hi faríeu? Ell, de vegades intenta recuperar allò que és del tot irrecuperable, i malmet esforços que podria invertir en alguna altra cosa. Es deixa anar i mentre somia, compta pals de telèfon.

Roquetes: 160 anys d'independència

2010-04-13T17:19:00.003+02:00

Roquetes celebra demà el 160è aniversari de la seva independència de Tortosa, amb un programa d'actes que comença a les 12 del migdia al Cementiri de Roquetes, amb el descobriment d'una placa d'homenatge a Joan Castells Villalta, alcalde de Roquetes els anys 1936-1939 i mort a l'exili francés l'any 1944.

Felicitats roqueteros !!

La Torre de Fullola

2010-04-05T17:10:00.007+02:00

A quinze quilometres de Tortosa, més o menys, s’hi troba el nucli despoblat de Fullola, sembla que va ser creat allà pel 1216 i cedit per donació reial a Arnau de Figuerola amb l’encàrrec de repoblar el terme.

Fullola és d’aquells llocs, que semblen el pati del darrera, tothom sap que hi és, però molts ignoren on.

Deu o quinze anys feia que no hi anava, i enguany aprofitant el Divendres Sant m’hi vaig atansar, i hauria de felicitar a algú i no sé ben bé a qui. La darrera vegada, pels voltants de la Torre i de l’església era impossible fer-hi un tomb, ara a part de senyalització vertical, s’han netejat els voltants de malesa i restes vegetals i l’església és accessible i lliure d’esbarzers que abans la farcien.

Ja seria per a nota, si es prengués alguna mesura per consolidar la torre, el seu aspecte no presagia res de bo. Potser ja li toca una actuació com la que es va dur a terme a la Torre de Campredó.

Processons

2010-04-01T16:05:00.006+02:00

El diumenge passat va tenir lloc a Tortosa la processó del Diumenge de Rams, feia bastants anys que no la veia, i això que la tinc ben a prop. Va valer la pena.

Avui a la mitjanit, la Processó del Silenci i demà la de l'Enterrament completen el ventall de processons tortosines. A veure si els hi faig una ullada

Mirant com passa l'aigua...

2010-03-21T18:37:00.004+01:00

El mati és molt fred, un de tants matins d'aquest hivern, on el coll s'encongeix i les orelles intenten amagar-se dins les solapes de l'abric. Vora el riu, a la platjola de Ferreries, els corbs marins alineats es miren com passa l'aigua. Alguns s'espolsen les ales, altres s'arreceren amb el veí. Els seus negres plomatges, em fan pensar en el seguici d'un enterrament.

A qui vetllen? Al peix que els servirà d’esmorzar, al riu o a tots dos plegats...

Com si un ressort intern es disparés, es capbussen en silenci l'un darrera l'altre i desapareixen sota les fredes aigües de l'Ebre. Sembla que aquesta vegada vetllaven l’esmorzar.

Fins els 67 anys

2010-02-21T13:17:00.005+01:00

De tant en tant, els que es dediquen a governar-nos ens "alegren" la existència decidint que hem de treballar més anys dels que teníem planificats. Jo no pensava gaire en el moment de la meua jubilació, la veia tan llunyana que no en feia cas, ara però, sembla que hauré de treballar gairebé un parell d'anys més. No em preocupa, la meva feina no implica un esforç físic on l'edat sigui un impediment i desitjo que l'olla em funcioni com ho ha vingut fent fins ara. Molt diferent ho veig per aquells treballadors/es on la seva feina implica esforç físic constant. El que no trobo bé de cap de les maneres, és la pretensió d'allargar el període de cotització més enllà del 15 anys, això implicarà una davallada molt substancial en la percepció de les pensions.

Com sempre, sigui quin sigui el color de qui ens governa, prefereixen tocar un "poc" a "molts", enlloc de un "molt" a uns "pocs".

Quan ens sorprendran i decidiran reduir les retribucions i pensions de càrrecs públics i assessors, aplicar incompatibilitats, modificar la fiscalitat de les SICAV i convertir la vida pública en un món transparent, on qui la fa la paga i torna el que ha pres...?
Per a quan deixaran de sacrificar-se pel "servei a la ciutadania" i es posaran a gestionar de veritat la cosa pública?

De vegades la gent surt del llit i té un dia tonto. Jo també...

Bon Nadal !!!

2009-12-22T18:14:00.005+01:00

Ja hi som. L'estiu ja para lluny, la frescota i l'humitat es colen fins els ossos, Santa Llúcia va ser fa un parell de setmanes, ahir vam entrar a l'hivern i avui ha estat la festa grossa dels loteros i de la salut. Per si algú encara no se n'havia adonat estem en portes del Nadal.

Diuen els xicots i xicotes que es dediquen a emplenar els fulls dels diaris, que el Nadal ha perdut la essència religiosa per convertir-se en la festa del consumisme. A bones hores. Des de que El Tall Anglès va reinventar el Nadal, tot ha canviat.

Bé, sigui com sigui estem en portes d'un parell de setmanes de llums de colors, il·lusió dels més petits, traganeres sense límits i si res no ho remeia fred per un tub. I en quan marxi el Trio de reis ... quatre dies i a la platja.

Felicitats a tothom. Que tingueu unes molt bones festes, feu bondat i mesura en el menjar i el beure.

Ens veiem !!!

"Una sortida digna", presentada a Roquetes

2009-11-27T21:44:00.004+01:00

Passaven uns minuts de dos quarts de vuit quan Francesc Ollé, Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Roquetes ha iniciat l'acte de presentació del llibre "Una sortida digna" de Jesús M. Tibau.

Jesús com sempre ens a delectat amb les seves paraules que semblen relats que s'escapoleixen dels seus llibres i que són capaces d'arrancar com a mínim un somriure.

Alguns dels assistents s'han atrevit (bajoqueta entre ells) a llegir al públic alguns del contes de Tibau, i com a colofó l'escriptor Vicent Pellicer i el director de teatre Xavier Aragó, ens han regalat amb la lectura a duo del relat "Una gàvia nova al mirador".

En acabar i abans de marxar de la Biblioteca Municipal de Roquetes uns deliciosos dolços i una copeta de mistela...

...i a l’hora del comiat, Xavier Aragó deia: "Hem vist als amics, hem xerrat, hem llegit, hem rigut, hem menjat i hem begut. Ho hem passat bé!!"

Totalment d'acord.

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

2009-11-26T15:59:00.002+01:00

Es pot dir més alt, però no pas més clar. Avui els dotze diaris publicats a Catalunya han dit la seva amb una sola veu:

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.

L’expectació és alta

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al•lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència. No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen

L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel•lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Publiquen aquest text El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

Roquetes: Una sortida digna

2009-11-22T21:35:00.005+01:00

A les 19.30 hores del proper 27 de novembre, en Jesús Maria Tibau presentarà a la Biblioteca Municipal de Roquetes el seu darrer llibre: Una sortida digna.

Allí hi serem !!

El virus del doble accent

2009-11-15T17:20:00.004+01:00

Que els virus tenen molt mala bava és del tot conegut, darrerament el de la grip A està de moda per la seva frenètica incidència. De moment en soc lliure d'aquest mal, però aquesta setmana un "bitxo" d'una altra mena ha afectat al meu estimat ordinador. A saber com, el virus del doble accent s'ha colat en el meu sistema, burlant a l'antivirus, una aplicació que m'ha demostrat ser del tot inútil, al temps que excessivament cara. Per fer-vos una idea, a l'escriure una paraula amb accent, el bitxo ho feia d’aquesta manera: incid``encia, en lloc de incidència.

Després de diversos anàlisis a fons amb l'antivirus tradicional, el malalt seguia sense recuperar-se. Han hagut de ser dos petits programes de descàrrega lliure: un antimalware i un netejador els encarregats de deixar-me el sistema una altra vegada net com una patena.

Aneu en compte amb allò que rebeu...

Un altre aniversari

2009-11-08T18:36:00.003+01:00

Cinc-cents quaranta-cinc apunts enrera, ara fa tres anys, va néixer en el ciberespai dels blogs: De Roquetes vinc, ...a Tortosa baixo.

L’any 2006 aquest blog era fill únic, avui l’acompanyen quatre germans petits, Lo calaix i Avui menjarem..., per donar cabuda a les meves afeccions: el modelisme naval i la cuina, i altres dos blogs d’accés limitat, d’àmbit personal i familiar.

De vegades molt apressa, altres massa poc a poc, i amb encerts o sense he arribat fins aquí i espero seguir endavant.

Salut i una forta abraçada

No als tancaments !!

2009-10-28T17:47:00.005+01:00

PEL FUTUR DE LEAR ROQUETES

PEL FUTUR DE LES TERRES DE L’EBRE

Les Federacions de MCA-UGT, d’Indústria de Catalunya de CCOO i de USOC manifestem el nostre més absolut rebuig a la intenció de la Direcció de LEAR de Roquetes de deslocalitzar la producció i tancar el centre de treball. De la mateixa manera exigim, un cop més, un pla industrial que garantitzi la viabilitat del centre de treball i el manteniment dels 520 llocs de treball.

Al mateix temps volem denunciar la gran irresponsabilitat social implícita en la proposta de la direcció de LEAR.Deslocalitzar la producció amb el conseqüent tancament de la planta suposarà un veritable trauma social a una zona especialment castigada per la crisis i històricament abandonada per les administracions.

Els treballadors i treballadores de LEAR Roquetes no estem disposats a assumir la intenció de l’empresa després d’anys de dedicació i esforços en els que hem demostrat sobradament la nostra voluntat i capacitat per fer viable i competitiu aquest centre de treball, la situació actual només obeeix a una intenció calculada de la direcció de deixar podrir el futur de LEAR Roquetes aprofitant-se de la situació per justificar l’injustificable.

També volem manifestar en la present nota informativa la nostra crítica a la nul·la actuació de l’administració en el compromís per la viabilitat del centre de treball de LEAR Roquetes, així com, en la recerca d’alternatives industrials per a les Terres de l’Ebre. Els Sindicats signants hem manifestat en varies ocasions davant els diferents Governs de la Generalitat de Catalunya la necessitat de comprometre a la direcció del LEAR en el futur del centre de Roquetes i en la necessitat de dur a terme polítiques industrials específiques per a les Terres de l’Ebre, per desgracia la Política Industrial de l’administració catalana s’ha caracteritzat per la més absoluta absència, el que per un territori com el de les Terres de l’Ebre significarà enfonsar-se encara més en el subdesenvolupament econòmic vers el nostre país.

Per acabar destacar la nostra ferma convicció i compromís en la defensa dels 520 treballadors i treballadores de LEAR Roquetes davant de l’actitud oportunista e irresponsable de la direcció de LEAR, així com davant de l’abandó de l’administració.

Tortosa a 20 d’octubre de 2009.

LEAR: 520 treballadors al carrer

2009-10-26T19:36:00.003+01:00

Si hi ha alguna cosa que tothom tem és quedar-se sense feina, i aixó és el que els hi ha passat als treballadors de la multinacional LEAR a Roquetes, 520 treballadors i treballadores al carrer sense feina, i aquesta tarde ho han materialitzat manifestant-se des de l'Ajuntament de Tortosa fins Roquetes.

Pels alts executius de l'empresa sols són números, me'n sobren 500 d'aqui, n'agafo 700 d'allà que són més barats i encara faig negoci, així van les coses per ells. Però aquí polítics i càrrecs de confiança s'hauran de posar les piles ben carregades i trobar una solució ja. Ha arribat l'hora que es guanyen el sou que tan fàcilment reben cada mes dels presupostos de l'Administració.

Lo "vaporet" Anita al calaix

2009-10-25T19:56:00.010+01:00

Al meu bloc de modelisme naval "Lo calaix" he iniciat avui un nou fil amb el projecte de maqueta: Lo "vaporet" Anita. No és un projecte acabat de néixer, fa molts d'anys que li donava voltes i per fi aquest octubre de 2009 l'he posat en marxa.

Començar el mes d'octubre no és per casualitat, el 15 d'octubre de 1916, l'Anita va ser avarat a Tortosa amb molt de rebombori i el 28 d'octubre de 1937 es va enfonsar a Sant Jaume d'Enveja a conseqüència d'una riada. L'Anita a pesar del poc temps que va estar en servei (1916-1928), va calar amb força convertint-se amb els llaguts i el carrilet en una de llegendes que encara perdura en la memòria col·lectiva ebrenca.

El programa Thalassa de C33 va dedicar-li al 2005 un dels seus programes i la web "Vida marítima" a l'octubre de l'any passat li dedicava un espai.

De maquetes de l'Anita n'hi han unes poques, una d'elles a la Cambra de Comerç de Tortosa, però que jo sàpiga totes elles són estàtiques, la meva neix amb voluntat de navegar, però encara és prompte per parlar de tocar l'aigua.

Enllaç a "Lo calaix":Lo vaporet Anita (1)

L'Octavi Serret: Premi Nacional de Cultura

2009-10-03T11:00:00.002+02:00

El passat 24 de gener, en ocasió de la signatura d'exemplars de Relats d'aigua dolça al Serret Blook, vaig coneixer a l'Octavi, el llibreter de Vall-de-roures. La seua fama el precedia, un home dedicat en cos i ànima als llibres.

Veure'l a la seua llibreria, en la seua salsa, és tot un espectacle, no para un instant, atenent als seus clients i convidats, rodejat de la possiblement major varietat de llibre ebrenc. Desborda vitalitat oferint i recomanant les darreres novetats a uns, comentant i engrescant amb els seus projectes a altres.

Personalment li estic molt agraït, gràcies a les seues iniciatives, vaig complir un somni, veure un dels meus relats publicats en paper, i aviat veurà la llum un altre dels seus projectes una novel·la col·lectiva en la que també hi participo.

Com a dinamitzador cultural l'Octavi Serret, l'intrèpid llibreter de Vall-de-roures, no té preu i avui li faran a mans, el Premi Nacional de Cultura per la Projecció social de la llengua catalana.

Si algú és mereix aquest reconeixement és ell. Enhorabona Octavi.