13 de març, 2013

I la gent quan mourà?

Un taüt desfila per la pantalla del televisor, escenificant un enterrament, els acompanyants van a la seva, un fuma despreocupat, dos a la vora tanquen un negoci,  altres xiuxiuegen a cau d'orella, i sempre hi ha qui aprofita per donar-li una ullada minuciosa al sostre cercant apocalíptiques escletxes a punt de col·lapsar  mentre a l'altar de la capella una flauta travessera acompanya a una soprano amb minifaldilla molt professional però poc afectada. Definitivament l'únic afectat és el mort, però no se n'adona.

A n'esta banda del televisor seguim assistint plegats a l'enterrament dels nostres drets, aquí els afectats som tots aquells que no gaudim de l'estatus d'éssers privilegiats, però vista la conformitat amb que hom s'ho mira i la minsa assistència a les movilitzacions que es convoquen sembla que  ja va bé com van les coses. La  gent no es mou ni fotent-li foc al cul.

Avui, per confirmar-ho, s'ha disparat l'alarma contra-incendis de l'edifici, ningú s'ha esverat, tothom ha continuat fent la seva i el més curiós, en lloc de cercar el perquè s'ha accionat l'alarma, els tècnics s'han preocupat únicament de cercar la manera de silenciar-la...