Un riu de crims (1)

El proper 12 de febrer, a Vallderoures, vint-i-quatre plomes negres es reuniran al cau del "capo di tutti capi" per compartir lo més negre de les seves experiències criminals. Vint-i-quatre històries del gènere negre fluint per "Un riu de crims", un recull de relats negres, ebrenc i en català, com no podia ser d'altra manera.

Per saber qui són aquests vint-quatre elements, consulta les seves fitxes policials.

Il·lusions i incerteses a Roquetes

El divendres 11 de febrer a les 19:30 hores, a la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes es farà la presentació de la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses. La novel·la la vam escriure a divuit mans entre: Regina Bladé, Maria Lluïsa Gascón, Elisabeh Martí, Montserrat Medalla, Carles Mongio, Carme Serret, Jaime Silvestre, Silvestre Hernàndez i jo mateix.

Als autors presents els introduirà i els hi farà costat l'escriptor Jesús Maria Tibau.

Vagarejant: Suquet de peix

Alguna cosa havien de tenir els seus gens, per sentir l'atracció que sentia pel mar i les seves coses. Ell provenia de terra endins, on les altes serralades i profunds barrancs marquen la personalitat dels seus habitants, com es marquen les experiències als solcs de la cara dels més vells, i aquell dia s'havia disposat a satisfer una vegada més als seus convidats. Es va posar el davantal de les grans ocasions. Va preparar els ingredients, que el seu minso pressupost li permetia, i va cuinar un suquet de peix, això si a la manera i estil que havia après anys enrera a vora mar.
Els convidats el coneixien i tots plegats es van disposar a gaudir d'un dels seus senzills i saborosos àpats, ... que potser seria el darrer.

Entre nosaltres: La caiguda dels gegants

El dimecres 2 de febrer a les 19h, tindrà lloc a la Biblioteca Mercè Lleixa de Roquetes el cafè tertúlia Entre nosaltres, on compartirem experiències de l'obra "La caiguda dels gegants" del Ken Follett.

Quan vaig acabar de llegir "Los pilares de la Tierra", també de Ken Follett, em vaig fer la promesa que aquell era el darrer totxo que llegia, però el Pare Noël em va temptar deixant-me sota l'arbre de Nadal la primera novel·la de la trilogia "The Century" de Ken Follett. La caiguda dels gegants a pesar del miler i escaig de pàgines es llegeix en un tres i no res. En parlem el proper 2 de febrer.

Paraules enrevessades

Sempre que vaig al supermercat tinc la necessitat de donar una ullada a les novetats que s’exhibeixen a la secció de llibres, normalment hi ha poca gent per no dir ningú, però avui m'he trobat, molt atrafegades seleccionant un llibre, a una nena petita i dues adolescents. Sembla que buscaven un llibre que li agradés al seu avi.

- Al iaio li agraden els llibres grossos i plens de paraules enrevessades.-comenta la més menuda. Les altres dos fan que no l'escolten.

- Quina classe de llibres li deuen agradar al iaio? –pregunta una de les adolescents

-No ho sé, però l'altre dia vaig veure un llibre de Federico García Márquez ¿?, que tenia unes tapes molt guais, era una passada de portada.

La més menuda, posant cara d’incredulitat i quasi cridant les interromp.

-Li comprareu al iaio un llibre perquè la portada és molt maca? i empipada dona mitja volta i es deixa a ses parentes buscant per les prestatgeries el llibre de la portada llampant.

La menuda no estava al cas, però és del tot cert que una bona portada pot fer vendre un llibre.

Vagarejant: El raïm de la sort.

El menjador era fosc. Sols una espelma donava llum a l'estança. De tant en tant obria la porta de l'escala, accionava el llum de la comunitat i durant minut i mig il·luminava de franc, el menjador.

Enguany no havia confiat amb la loteria de Nadal ni ho faria amb la del "Niño", no tenia efectiu extra ni per prendre's un cafè, el que s'estalviaria per la pujada de la llum que ja feia tres mesos que li havien tallat.

S'havia cruspit un sopar lleuger, res a veure amb el sopars de Cap d'any d'anys enrera. Ara les circumstancies l'havien abocat a un torrent de sobrietat: una sopa de sobre i una llauna de verat amb tomàquet van ser l’àpat principal. Unes olives caducades que havia trobat pel rebost van ser el darrer aperitiu de l'any. Per postres es reservava una llauna amb el raïm de la sort que havia distret a la botiga de la cantonada.

Les campanes de l’església parroquial van avisar-lo que ja eren tres quarts de dotze. Va obrir la llauna del raïm, i va abocar el seu contingut a un plat de plàstic vermell, sobralles del darrer aniversari del seu fill petit. S'havia d'assegurar la sort per l'any que anava a néixer, va comptar el grans de raïm a la llum de l'espelma. Es va enfurismar, i agafant el plat va sortir fins l'escala, va encendre el llum i va tornar a comptar.

-Casundena, en manca una! -va exclamar.

Abatut va tornar a taula, va agafar una oliva i la va afegir al plat del raïm, just per sentir com les campanes de l’església anunciaven els quarts. Va sortir al balcó per no perdre detall, i a cop de campana parroquial va anar ingerint gra darrera gra. Amb la darrera campanada va agafar l'oliva, la va mirar un instant i se la va empassar.

Va entrar a casa, tancant el balcó al seu darrera. Sol, amb la trista llum de l'espelma per companya, es va asseure a taula a esperar la tornada de la sort...