Ara sí.
Fins avui, els que ja tenim uns quants d'anys, podíem dir: això era la Noria de Plata. En un plis plas, entre ahir i avui, la vella edificació que havia contingut la sala de ball la Noria de plata ha anat a terra. Potser feia 30 anys que va tancar, però el lloc havia estat prou emblemàtic, per mantenir el record en la memòria col·lectiva dels joves, d'una altra època, de Tortosa i rodalies.
Ara, ja sols és història, que descanse en pau, i benvinguda sigui la nova urbanització.
3 comentaris:
Quins records, Juanma. Jo no recordo haver-hi anat mai, però si recordo una nit de cap d'any a l'Escarabat, on actuaven els Platers.
I que em dius de la Poma de la teva estimada Roquetes o la Mozart d'Alcanar i del programa de Ràdio Tortosa "Cantando al Trabajar". Era el que hi havia en aquella època.
Caram... jo recordo el Pachà de Lloret de Mar, que fa taaants anys que ha passat a millor vida :)
indrets diferents, però una memòria semblant!
Lo sapo roig: Caram si en tenim d'anys. Mirant-ho bé em acumulat a la memòria massa locals ja desapareguts. Per cert a la Poma vaig conèixer a la dona, i encara m'aguanta.
Arare, quanta raó tens, poc importa l'indret, a la fi els joves d’una mateixa època es diverteixen de maneres semblants
Publica un comentari